601 A les portes de Troia_800x534
A les portes de Troia Joan Mundet
19/02/2021 Opinió
‘A les portes de Troia’ en fa 300
Oliver Vergés, doctor en història

L'octubre del 2013, enguany farà ja vuit anys, va començar una aventura radiofònica anomenada A les portes de Troia. Tres estudiants universitaris, Alberto Reche, Albert Sánchez Carmona i un servidor, vam posar-nos darrere els micròfons de Matadepera Ràdio, una petita emissora local del Vallès Occidental, per fer una de les coses que més ens agradava: parlar d’història. No perseguíem cap objectiu concret, ni sabíem ben bé què estàvem fent més enllà de compartir amb uns quants oients una de les nostres passions.


A poc a poc, vam anar trobant gust a aquell entreteniment setmanal, i de mica en mica una audiència petita però fidel va fer-se seu el programa. Primer van ser unes desenes i després uns centenars les persones que, setmanalment, esperaven que pengéssim el podcast del programa a la xarxa. Com estudiants que érem, un de periodisme i dos d’història, teníem clar que ens era impossible saber de tot, i de seguida vam decidir comptar amb persones coneixedores de temes concrets que ens agradaven, com ara el Japó dels samurais, la guerra aèria o el món dels trobadors, per citar-ne alguns exemples. D’aleshores ençà, la nòmina de col·laboradors, habituals i puntuals, no ha parat de créixer.


Aquell hobby que fèiem per pura passió va fer un pas endavant quan vam fer el salt a Ràdio Castellar del Vallès, on vam passar a disposar d’un tècnic i de la capacitat de difondre el nostre programa a través de totes les emissores de la Xarxa de Comunicació Local. Va ser aleshores quan la difusió es va disparar, tant a la xarxa com a través de les emissores locals, una trentena llarga, que programaven A les portes de Troia a la seva graella. Vist en perspectiva, si haguéssim de tornar a començar un projecte com aquest segurament tindríem algunes idees més clares, però enyoraríem potser aquella sensació de satisfacció que generen les bones sorpreses. I és que, de vegades, les coses més boniques són aquelles que no saps ni com ni perquè comencen.


Poc temps després d’aterrar a Ràdio Castellar, Sergio Rodríguez va esdevenir el nou presentador del programa. Aquells anys 2016-2018 van ser els de consolidació i possiblement els que més vaig gaudir fent ràdio. Penso que el millor de tot va ser aprendre al costat de dos amics sobre cada un dels temes dels quals havies de parlar aquell dia: la cerca d’informació i la preparació del guió t’obligaven a conèixer el tema de primera mà tant sí com no. La meva participació en aquesta aventura va acabar cap al 2018, quan se’m feia impossible compaginar el meu dia a dia amb la ràdio. La sort va ser que els altres membres de l’equip van seguir batallant i amb la recent incorporació d’un nou historiador el projecte segueix tenint corda per dies.


Si explico tot això és per un motiu: A les portes de Troia arriba ja als 300 programes! Per alguns pot semblar poc, però per a aquells que sabem la feina que hi ha darrere d’un programa de ràdio setmanal, d’història i en català en aquest cas, és una fita que mereix ser celebrada i compartida. La meva enhorabona als amics Alberto Reche, Sergio Rodríguez i Albert Abril, que segueixen al peu del canó explicant-nos cada set dies quelcom que segurament no sabíem de la nostra història, del passat de la humanitat.


No us enganyaré: sovint un enyora les bones estones passades rere un micròfon de ràdio parlant d’allò que més li agrada. De vegades, però, la vida ens porta per camins que ens obliguen a renunciar a coses bones per perseguir d’altres passions. Sigui com sigui, veure com el programa segueix fent camí és la millor notícia per a aquells a qui encara ens el sentim propi i, sobretot, per als que som amants de la història.
Per a aquells que encara no el conegueu, no sé què feu llegint encara aquestes línies en comptes de buscar els podcasts de A les portes de Troia i fer una bona marató de bona història.
Llarga vida al Troia!


Article publicat al web www.bondia.ad

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris