Avui escric aquestes paraules des del cor, amb un sentiment profund d’agraïment i reconeixement cap al cos de bombers i policia local, que vetllen per nosaltres cada dia.
Sovint només pensem en ells quan hi ha un gran incendi o una emergència espectacular, però la seva tasca va molt més enllà del que es veu. Són presència discreta, vigilància constant i disponibilitat absoluta, hi són quan més els necessitem, sense esperar res a canvi.
Per a moltes persones grans que vivim soles, saber que existeixen, que estan preparats i disposats a acudir si cal, és un gran consol. No és només un servei: és tranquil·litat. És sentir que, tot i viure sols, no estem desemparats, perquè formem part d’una comunitat que ens cuida.
La seva feina és altruista, generosa i valenta, actuen amb professionalitat, però també amb humanitat. Tracten cada situació amb respecte i cada persona amb dignitat, i això té un valor immens.
Vull animar a totes les persones grans que viuen soles a confiar, a no tenir por de demanar ajuda si mai la necessiten, i sobretot a no sentir-se una càrrega. Mereixen tot el nostre reconeixement, la seva missió és protegir-nos, i ho fan amb una entrega que no té preu.
No estem sols. Formem part d’una vila, d’una societat que compta amb professionals que treballen dia i nit perquè puguem viure amb seguretat i serenor.
Gràcies, bombers i policia local.
Gràcies per la vostra vocació, pel vostre coratge i per la vostra humanitat.
Amb tot el meu respecte i la meva gratitud. Una veïna agraïda.
