Edgar Pujol: “Vull anar pas a pas i arribar a primera”

· Com has viscut aquest primer any al Racing de Ferrol?
Vaig sortir d’un filial com el Madrid Castilla i aquesta ha estat la primera aventura amb un primer equip. He estat molt a gust amb l’afició, els companys i el club, en una nova experiència lluny de casa.

· Has passat per un dels millors planters del món, com va ser?
De petit veia el Castilla quan l’entrenava Zinedine Zidane i semblava una cosa molt llunyana i al final hi vaig arribar. És un club històric, per a mi el millor del món. Poder entrenar amb el primer equip va ser una experiència inoblidable. 

· De fet, vas tenir Raúl de tècnic. Com és adaptar-te a un club així?
Venia de l’Espanyol i tot va ser molt diferent. Vaig marxar amb 14 anys i tenia por, però vaig fer el pas i no puc penedir-me. Ser allà és una meravella, amb la residència i tots els ajudants que hi ha. T’ho posen tot molt fàcil.

· De fet, vas entrenar regularment amb el primer equip i fins i tot vas anar convocat en un partit.
La veritat és que no m’ho esperava! No vaig adonar-me que faltaven jugadors i jo estava entrenant amb ells pel partit del València d’aquella setmana al Bernabéu. Va ser una sorpresa veure que estava convocat i anar a aquest camp és impressionant. Vaig trucar a la meva família per explicar-ho tot! Finalment, no vaig jugar, però només poder estar en un estadi així, ja és una bogeria.

· I com va anar el canvi al Racing de Ferrol, un equip que va descendir de Segona i buscava l’ascens.
Ho he afrontat amb molta il·lusió. Es va començar molt bé, però després no han sortit els resultats i no s’ha aconseguit l’objectiu d’ascendir. Això és part del futbol, i aquesta temporada intentarem fer-ho de nou.

· Com us adapteu tan de pressa a un equip, una ciutat i uns companys nous?
Per adaptar-te has de patir. Vaig tenir la sort de l’ajuda del psicòleg de l’equip i gràcies a això l’adaptació va ser molt millor.

· Què has notat més del canvi d’un equip a un altre?
L’afició. El Castilla no té una afició al darrere com el Ferrol. No és el mateix. Ferrol és una ciutat que està al darrere del seu equip. Als desplaçaments ve molta gent i et donen suport i sempre ho vols donar tot per ells. 

· Com és l’ambient d’A Malata?
És una afició que anima molt durant el partit i com se celebren els gols és molt maco. És una part molt emotiva d’aquest esport i que et dona força i et motiva molt.

· Amb què et quedes de l’experiència amb els teus companys d’equip?
Al Racing de Ferrol he coincidit amb jugadors que m’han ajudat molt, normalment jugadors veterans, que t’ajuden com si fossis el seu germà petit. Per exemple, aquest cap de setmana passat vaig estar al casament del meu company Ander Gorostidi. Ell m’ha ajudat molt amb temes personals i coses com aquestes és amb les que et quedes en el món del futbol. En el camí fas amics per a tota la vida.

· Què és el més complicat d’estar lluny de casa ara mateix?
Quan tens un problema i ets lluny de casa i la família. També quan marxa un company i no el tens en el dia a dia.

· Quins objectius tens a mitjà termini com a jugador?
Vull anar pas a pas. Els meus primers objectius són jugar a Segona Divisió i la classificació pel pròxim mundial amb la República Dominicana. Òbviament, arribar a Primera Divisió és un objectiu, però s’ha d’anar a poc a poc. No vull perdre el cap tampoc per aconseguir-ho.

· T’has plantejat anar al futbol d’Aràbia, ara que està molt de moda?
No, perquè acabes perdent el radar i tornar a entrar pot ser força complicat.

· Com és un ambient de selecció internacional?
És molt bo! Són els millors jugadors de cada país i no hi ha rivalitats dolentes i tot és pel país. Ara l’objectiu és el mundial i la CONCACAF. Fa molta il·lusió representar a aquesta selecció perquè la família de la meva mare és d’allà. 

· Ets el primer castellarenc en uns Jocs Olímpics!
No ho sabia! Viure en una vila olímpica és molt maco. Interactues i et relaciones amb tota mena d’esportistes i coneixes molta gent.

· Quan arribi el moment, t’has plantejat retirar-te a la UE Castellar?
No ho havia pensat, però tinc molt bons records del club i de gent com el Jaume Homet i d’altres. Sí, per què no!