Aleix Navarro: “On toca competir ho faig amb molt de gust”

· De davanter golejador a enginyer de carrera de fórmula 4!
Sempre m’ha agradat competir i estar en competicions. Tinc un caràcter molt competitiu. On toca competir ho faig amb molt de gust. Ara toca el món de les carreres, que fan que hagi de viatjar més. Quan soc a casa també m’agrada dedicar-me a entrenar i preparar triatlons.

· Et vas donar a conèixer com a davanter a l’FS Castellar que es va classificar per a la Copa Catalunya.
És una època que ens va quedar molt marcada i de la qual guardo molts bons records. Ara sembla que falto jo, ja que han retornat alguns jugadors a l’equip! La final4 de Manresa amb el Barça va ser brutal. Tinc una foto penjada a casa amb l’equip i la grada al darrere. Va ser el millor moment de la meva carrera en el futbol. Va arribar un equipet de poble, amb gent d’aquí que jugàvem junts i per passar-ho bé, i es va fer un gran paper en totes les competicions.

· De fet, ho vas tornar a aconseguir després amb el Borja a la Pia.
Allà va ser diferent. Teníem un gran equip i molt fort. Jugador per jugador hi havia gent que havia estat en categories superiors i va ser més fàcil. En la Pia vaig tenir un paper més petit que al Castellar.

· Més petit no per qualitat, sinó per lesions.
En l’última temporada al Castellar vaig patir una tríada –encreuats, meniscos i lligament intern– i vaig estar un any aturat. A la tornada vaig recaure del menisc i va minvar-me molt la confiança. Per recuperar-te necessites molts minuts i va ser just quan vaig fer el salt a Segona B, on els minuts eren més cars. Va costar molt agafar el ritme i personalment considero que no vaig tornar al meu millor nivell mai més. Van ser tres anys en què vaig estar molt a gust i en guardo un bon record.

· Però no va ser el final, ja que vas jugar a Hongria i República Txeca.
Un representant va donar-me l’oportunitat de provar sort a Hongria, just després d’acabar la carrera d’enginyeria. Va ser el moment perfecte i vaig fer-ho, amb la mala sort que dos mesos després va arribar la covid-19. Allà va ser molt dur i van rescindir els contractes a tots els professionals, i vaig haver de tornar.

· I després acabes a Itàlia i en el món del kàrting.
Després de la pandèmia i de reflexionar molt a casa, vaig decidir deixar de banda el futbol sala i buscar una feina que m’agradés. Ja havia estat en el món del kàrting de petit i per contactes vaig trobar una fàbrica oficial a Itàlia, a prop de Milà, on vaig viure un parell d’anys de les curses.

· Com a pilot també vas guanyar títols.
Vaig aconseguir diversos campionats de València, durant diferents anys interromputs pel futbol. Sempre vaig ser competitiu i vaig poder lluitar per les victòries.

· De fet, el món del motor et ve de família, ja que els teus pares tenien el concessionari de MotorSport Castellar i el teu pare ha fet diversos Dakar.
Amb tres anys va ser el meu primer esport i ja vaig pujar a un kart, però la pilota va tirar molt. A casa sempre he vist benzina, motors i suposo que això m’ha quedat dins i era inevitable.

· I ara ets enginyer de cursa a l’equip Monlau de Fórmula 4.
Són curses de nivell formatiu. A nivell d’enginyeria tens més àrees de treball, ja que aquí només hi ha un tècnic per cotxe i a la Fórmula 1 tenen equips per a cada aspecte. Ets responsable de tot i no pots fallar.

· No pots fallar perquè si ho fas tu, fas fallar el pilot.
És molta responsabilitat i has d’estar atent a tot. És un món molt car, una temporada ronda els 500.000 euros per pilot. Tens una gran responsabilitat i un nivell molt alt de pressió. Has de rendir al màxim i estar molt concentrat, ja que no hi ha espai per errades.

· Els triatlons també són la teva passió.
Vaig començar a Itàlia. Feia un any que estava centrat en la feina i sense fer esport. Tota la vida n’havia fet i va arribar un moment en què el cos m’ho demanava. La Laia, la meva parella, va venir a viure a Itàlia i ella sortia a córrer i vaig unir-m’hi. Després vaig començar en bici amb diversos pilots de la fàbrica i els triatlons i la idea de fer Ironmans va arribar de la mà.

· I per relaxar-te, toques el piano!
Mai he fet solfeig, ho vaig aprendre de petit, però no he fet mai carrera musical. Tinc la sort de tenir un piano a casa i les estones mortes m’ho passo bé i desconnecto de tot.

· I de totes aquestes activitats, sabries escollir-ne una?
Totes les activitats t’aporten en el moment en el qual vius. És difícil triar només una, però segurament seria el kàrting. Conduir té un punt més que la resta.

· I tornaries al futsal ara que tornen els teus companys?
M’ho ha dit molta gent, per fer un last dance, però no entra als meus plans, després de com ho vaig passar amb les lesions. Estic molt content amb el moment que visc ara mateix.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara