Aniol Gil, tot i tenir només deu anys, té clar quins són els seus objectius a dalt de la bicicleta
Castellar del Vallès compta amb promeses a diferents esports i disciplines, una d’elles és el jove de 10 anys Aniol Gil, que a la seva curta edat, ha demostrat que és un nom a seguir al món del ciclisme. Gil, que competeix amb l’equip de l’Escola de Ciclisme Terrassa, va començar ha aficionar-se a l’esport de les dues rodes quan el seu pare -també amant del ciclisme- li va explicar que hi havia una escola de formació. “De seguida que vaig provar a Terrassa em va agradar molt i vaig voler apuntar-me per entrenar”, explica el jove ciclista. Gil assegura que tot va canviar quan el seu germà gran li va fer veure que era capaç de tot “em va dir que havia de pensar que jo puc i des d’aquell moment em surten les coses molt millor”, recorda Gil.
Aniol Gil, que va iniciar-se fa només quatre anys, competeix ara mateix en dues categories: carretera i pista. El mateix ciclista, però, reconeix que si s’hagués de decidir per una de les dues disciplines, té clar que l’elegida seria la de carretera. En pista, aquest passat mes de juliol a Mataró, Gil es va proclamar campió de Catalunya de ‘keirin’ infantil. Pel jove ciclista castellarenc, aquesta victòria és el moment més important de la temporada, ja que “fins fa poc els principiants no podíem participar a la pista i gràcies a l’esforç del club vam poder-ho fer i a sobre, vaig acabar primer”.
El jove ciclista de Castellar del Vallès té clar quin són els reptes als quals li agradaria arribar i no dubta en assegurar que “entreno per arribar a ser professional algun dia i guanyar una etapa a La Vuelta”. A la pregunta de qui és el seu referent en el món del ciclisme, Gil ho té clar: “em fixo molt en Tadej Pogačar i en com competeix, és el millor”.
Sempre que apareix una estrella precoç com és el cas de l’Aniol, les mirades se centren en la família per saber quins són els seus referents i valors. En aquest sentit, el jove ciclista pot estar tranquil, ja que des de casa seva tenen clar que l’ajudaran en el que faci falta. El seu pare, Isaac Gil, ha sigut sempre un aficionat al ciclisme i reconeix que li hauria agradat que hi hagués l’oferta de circuits tancats i escoles de ciclisme com ara. “Els meus pares no em deixaven sortir a la carretera amb la bici quan era jove, perquè era molt perillós”. De fet, el pare del jove ciclista, reconeix que “és molt complicat entrenar amb l’Aniol a la carretera, perquè pateixes per si passa alguna cosa” i assegura rient que “suo més seguint les curses del meu fill que rodant amb la bici”.
Aniol Gil té clares les seves prioritats | Cedida
El fet d’haver d’anar a Terrassa dos cop per setmana (i a partir d’aquesta temporada un tercer dia a Barcelona per entrenar al velòdrom d’Horta) fa que la logística familiar sigui força complicada. Isaac Gil, pare de l’Aniol, reconeix que “és bastant pesat el fet d’haver de quadrar horaris i marxar de Castellar tres cops per setmana i haver de carregar la bici, el material, etc”. Per altra banda, però, el pare dels Gil assegura que “a casa nostra l’esport sempre ha sigut gairebé sagrat i creiem que és molt necessari donar suport als nostres i recolzar-los amb l’activitat que han decidit fer”.
Des de fa uns mesos, a casa l’Aniol, tenen clar que si vol arribar a complir el seu somni de ser professional i dedicar-se al ciclisme, l’entrenament no només és quan està sobre la bici, sinó que s’han de tenir en compte altres factors com l’alimentació i el descans. De fet, el mateix Aniol, reconeix que “ara començo a provar més coses i menjar més saludable” i conclou que “des de que he canviat una mica a l’alimentació, ho noto bastant quan entreno o competeixo”.
Sense cap mena de dubte, tant l’Aniol com la seva família, tenen clar que hi ha bona peça al teler, però que només és possible arribar al somni de ser professional i poder-se dedicar al ciclisme amb dedicació, esforç i sobretot, molta sort. Esperem que en els pròxims anys puguem veure al jove ciclista representant a Castellar del Vallès a les millors proves de la categoria.
