Roger Sauquet: "La meva bossa és un reflex de mi: binocles, cinta mètrica i aixada"

- L’arquitectura ve de família...
Sí,  el meu pare era arquitecte. Jo, des de ben petit, he dibuixat, potser per aquesta facilitat, a casa ja m’anaven dient que jo podia ser arquitecte i ho vaig assumir. Quan vaig entrar a l’institut ja tenia clar que ho volia ser. Bona part dels dibuixos que feia eren de bombers i coses d’aquestes, que també t’agraden quan ets petit. 

· I d’aquí que et convertissis en bomber voluntari a Castellar?
Montse Vendrell i Pepe Casajuana, dels bombers, van veure els meus dibuixos i em van animar a enviar-los a bombers. Aleshores, jo tenia 13 o 14 anys i ja vaig entrar al cos de bombers juvenil i hi he seguit vinculat.

· Encara formes part del cos?
Ara hi soc, però com a especialista. Som persones que tenim una professió, jo com a arquitecte expert en estructures, i ajudem els bombers en el moment en què hi ha un servei. Aquest canvi va ser el 2013, fent feines de revisió d’estructures col·lapsades o amb patologies. Aquesta figura es va fer oficial el gener del 2020 i vaig fer el primer servei oficial com a GREC (Grup de Reforç en Estructures Col·lapsades) el dia 14, quan va explotar IQOXE a Tarragona. També hi ha altres grups de reforç: el GRAE o el GRAF. A Castellar, quan hi ha col·lapses, hi anem i assessorem els arquitectes municipals, que són els qui tenen competències per decidir.

·També vas desenvolupar altres aficions, a l’adolescència...
Sí, també em vaig aficionar molt als ocells i vaig anar a parar al grup de Joves Naturalistes de l’ADENC. Amb els amics hem anat seguint amb l’afició, i encara ens trobem per fer sortides ornitològiques. 

· Et vas formar per ser arquitecte?
Vaig fer els estudis universitaris d’arquitectura. Ho combinava amb la feina de forestal als estius i el Parc de Bombers Voluntaris de Castellar. Vaig fer un Erasmus a Roma i vaig acabar l’any 2001. El 2005, vaig entrar de professor associat. L’any 2011 vaig anar a Nova York uns mesos per acabar la tesi, fins al 2012. L’any 2014 vaig guanyar la plaça de professor lector i, el 2018, la plaça de professor agregat  (titular) a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, de la UPC (a Sant Cugat), on segueixo fent classes. Amb el meu pare vam muntar una societat però, a poc a poc, ho vaig anar deixant per la tasca docent.  

· I la vinculació amb Puigvert?
És la finca familiar. El meu besavi Antoni Llonch la va comprar l’any 1910 com a casa pairal i d’estiueig. La finca sempre havia tingut masovers. L’any 1968 el pare es va fer una casa de fusta allà, que la gent coneixia com la ‘Casa de les bruixes’  o la ‘Casa de xocolata’ per la forma triangular. Hi va haver un moment que la finca es va fer bastant insostenible perquè té 7 hectàrees i molt espai construït. Una manera que no fos un pes va ser que la meva generació, els cosins, hi vinguéssim a viure. I aquest va ser el primer pas, convertir Puigvert en la primera residència. Aquí també tenim una part forestal i una agrícola. Fem vinya (unes 150 ampolles per autoconsum) i oli. Amb el temps, vam intentar arreglar la part de baix, primer amb un parc de pràctiques de golf i, més tard, amb els Ecohorts de l’Agrosans. Però no va acabar de rutllar, així que vam agafar-ho la família mateixa i vam engegar el projecte de l’Associació els Horts de Puigvert. Això va ser possible perquè també vam adquirir un tractor de segona mà que ens permetia  accedir a les parcel·les per fer el manteniment dels horts: llaurar, adobar, i altres tasques.

·Com funcionen, aquests horts?
Hi ha parcel·les de lloguer. Actualment, tenim 42 famílies. És que amb el confinament, molta gent va tenir necessitat de tenir contacte amb el terreny i vam tenir molta demanda. Nosaltres som 8 a la junta i fem feines de parcel·la. Les famílies estan assessorades per la meva parella, Anna Càceres, secretària de l’associació i enginyera agrònoma. També fa formació. Els objectius de l’associació són: ser un hort social que generi cultura sobre l’agroecologia; tenir la nostra finca endreçada, i donar servei a gent que no té terreny a casa.

  
· Què portes a la motxilla?
La meva bossa és un reflex de mi, hi porto binocles, cinta mètrica i no porto l’aixada però gairebé! [riu].

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Generositat

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista

Una persona que admires?
La meva mare

La teva paraula preferida?
Empatia

Un plat?
Els cigrons

Una pel·lícula?
‘Amelie’

Un monument?
La Pedrera

Una ciutat?
Roma

Un llibre?
La guia d’ocells

Un racó de Castellar?
Les basses del Barceló

Un desig?
Que desapareguin els conflictes armats