Pilar Dellunde: "No n’hi ha prou amb fomentar referents científics femenins"

· Científica, investigadora, catedràtica de lògica... Quin és ben bé el teu àmbit de coneixement?
Massa títols! El meu camp és la teoria de l’argumentació, la lògica. Des del llenguatge natural, analitzo quins arguments són més correctes, i per tant, quan cometem fal·làcies quan argumentem. I aplicat a la intel·ligència artificial (IA), com pots ensenyar a argumentar o raonar en uns llenguatges formals. És apassionant.

· Pensava que la IA estava relacionada amb xifres, però la teva recerca se centra en el llenguatge, en com humanitzar la tecnologia!
La informàtica és llenguatge, tot i que la meva tasca és més matemàtica, relacionada amb xifres. Traduïm les coses en nombres perquè els ordinadors les puguin entendre. En l’àmbit de la IA, els donem instruccions perquè compleixin certes normes. El problema és si poden complir o no qualsevol norma, de manera que la IA pugui interactuar amb els éssers humans i amb les normes amb què les persones ens dotem a nosaltres mateixes.  

· Quina és la pròxima revolució de la intel·ligència artificial?
La robòtica social, i és la que presenta més reptes. És anar més enllà dels robots que podem trobar en una empresa, com és el cas d’un braç robòtic que pinta una peça o un cotxe que es condueix sol. Es fan experiments i  els robots es comencen a introduir en entorns per veure com funcionen, per exemple en el món educatiu. Hem passat de la tecnologia com a eina a la tecnologia que substitueix l’home. La màquina cada vegada té un grau d’autonomia més elevat, i ens hem de qüestionar quina és la nostra relació. Ens hem de qüestionar, per exemple, la nostra dependència, abans de desenvolupar-ne el grau d’autonomia més alt. Si les màquines han de fer quelcom que és més repetitiu, tindran futur aquells que sàpiguen programar  i de matemàtiques, però també les persones més creatives. Aquesta és una part en què molt tímidament han entrat les màquines. Sempre seran importants el disseny, l’art, la música. És la manera que tenim d’expressar-nos.

· Quan se’t va despertar la vocació científica?
Des de ben petita! Recordo especialment el meu professor de matemàtiques, en Joaquim, que era de Ses Illes. Tot i que també vaig fer un grau de filosofia, sempre he treballat més amb les matemàtiques. Despertar les vocacions científiques és una qüestió que ens preocupa molt. Està baixant el nombre de dones que es dediquen a la tecnologia, i hem de veure com podem revertir aquesta situació.

· L’escola ha de jugar un paper important per promoure el talent femení en l’àmbit de la ciència?
Quant a la informàtica, si pensem en Alan Turing, durant la Segona Guerra Mundial, els grans ordinadors els portaven només dones, tenien un paper rellevant i molt important. Però quan arriben els ordinadors personals, culturalment, els pares comencen a regalar els ordinadors només als nens. Es crea un imaginari en què les dones s’exclouen. I aquest imaginari perviu. No n’hi ha prou amb fomentar referents científics femenins. Si la programació fos més present a les escoles, des de primària, seria més fàcil que, de manera natural, les noies es trobessin en contextos en què puguin dissenyar tecnologia i desenvolupar-la.

· La dècada passada vas ser diputada al Parlament per ERC. Què recordes d’aquella època?
Sí, des del 2003 al 2006. Va ser una bona experiència. La responsabilitat que les coses vagin bé no és només dels partits polítics, és de tots, i ens hem de comprometre en algun moment. En el nostre cas vam redactar l’Estatut. De fet, vaig estar a la ponència de l’Estatut, que va ser molt complexa, amb molta burocràcia, i de vegades poc debat directe. En la política hi ha excés de simbolisme i poc debat real en tota mena de qüestions, des de nacionals a socials.

· Ciència, política i... jocs de taula! Ets una de les impulsores de la nova entitat Tasta Jocs.
Al Tasta Jocs volíem trobar un espai diferent, sense tecnologia, sobretot per aprendre, per compartir la passió pels jocs de taula, trobar-nos i fer poble. Cada cop hi ha jocs més creatius, més divertits, més narratius. M’agraden els jocs cooperatius. Ens trobem els divendres a El Mirador, i de moment, està funcionant bé.

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
M’agrada escoltar
Un defecte que no pots dominar?
Soc perfeccionista
Una dona científica?
Carme Torras
Un descobriment científic?
L’ordinador
Un joc de taula?
‘Arkham Horror’
Un llibre?
‘La muntanya màgica’, de Thomas Mann
Una pel·lícula?
‘2001. Odissea de l’espai’, de S.Kubrick
Una artista?
Andrea Motis
Un racó de Castellar?
El Ripoll
Una ciutat?
Sydney
Un viatge pendent?
Nova York