Anna Serratusell González: "Crec que sempre he tingut esperit feminista, em ve de família"

· Quina va ser la teva motivació per entrar a La Fàbrica?
Jo al principi anava a La Fàbrica perquè veia que hi feien activitats. I, és clar, jo era, per dir-ho d’una forma, de les persones que més anava a La Fàbrica, perquè hi anava de dilluns a divendres. Em van proposar afegir-me als grups de WhatsApp que anaven fent. Es van adonar que era molt feminista i em van dir d’afegir-me al Grup Feminista. Vaig dubtar una mica, però vaig acabar entrant-hi.

· Sempre consideres que has tingut aquest esperit feminista?
Sí, jo diria que sempre l’he tingut. Crec que em ve de part de la família, d’una tieta que és molt feminista.

· Ara estàs fent 3r d’ESO. Els teus companys i companyes són feministes?
No. Molt poques persones ho som. La meva idea és que la nostra generació ha crescut, entre cometes, amb la tecnologia i totes aquestes coses. La tecnologia, moltes vegades, ensenya coses com si fossin humor, però que no són humor. I hi ha persones que pensen que això és normal, i que no som feministes pel que es diu a internet.

· Parlem ara de l’exposició ‘Si existeix una altra vida... que comenci avui’ que s’ha pogut veure a La Fàbrica. Com l’heu treballat?
Bé, és veritat que ha estat una mica difícil, perquè havies de pensar ben bé quin contingut posar, quin no posar, estructurar-ho tot. Era un espai amb un seguit de missatges sobre violència de gènere i un altre que abordava les diferents eines per lluitar contra aquest maltractament. La part dels missatges estava il·luminada de color lila i l’altra, amb una llum més clara.

· Us ha suposat molta feina, aquesta mostra?
Jo anava pràcticament sempre que podia a La Fàbrica. Si soc sincera, era gairebé l’única que anava a fer-hi coses, i hi anava des que obrien fins que tancaven l’equipament. 

· A l’exposició també es parla de l’assetjament a les xarxes?
Sí, a les xarxes hi ha gent gran que es fan passar per persones que són més joves per parlar i tot això. També parlem de l’assetjament per WhatsApp, per Instagram, per qualsevol xarxa social, la veritat.

· Consideres que els joves de la teva edat estan prou informats si hi ha un cas d’assetjament?
No, perquè, per dir-ho d’alguna forma, encara som joves per a les xarxes socials. Quan passa una cosa d’aquestes, la veritat és que no saps si dir-ho o no. I quan passa és com que és nou, no saps què fer i et tanques.

· Quina mena de cautela prens a l’hora d’accedir a les xarxes socials?
Els meus pares han estat una mica estrictes amb les xarxes i han regulat una mica l’accés. És veritat que hi ha pares que no regulen quines xarxes socials tenen els els seus fills. Per exemple, puc mirar a Instagram i em surten usuaris de nens que tenen 9 o 10 anys. 

· Els joves són prou conscients de les xarxes socials?
No, no ho són. Una amiga em va explicar que ella va entrar a TikTok amb el permís dels seus pares, perquè va insistir, perquè tothom tenia TikTok i ella era l’única que no en tenia. I els pares van accedir-hi.  I un dia li va arribar una sol·licitud d’un noi que suposadament era la mateixa edat. Van parlar molt de temps, però al cap d’una temporada, es va adonar que tenia 30 anys i escaig.

· També has detectat algun cas de micromasclisme en el tracte amb gent més gran?
En alguns moments, sí. No sé si això comptaria, però m’ha passat a mi recentment, amb un professor d’educació física quan estàvem fent ball de saló. Jo era nova, no coneixia ningú, i vaig dir al professor: “Amb qui vaig? Perquè no conec ningú”. I em va dir, ves amb un noi. L’única persona que coneixia era la delegada, que em feia com de guia a l’escola. I vaig dir que si de cas podia anar amb la delegada. I ell deia que no, que els nois havien d’anar amb les noies, que si no era una cosa molt estranya. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by L'Actual i Ràdio Castellar (@lactual)

11 respostes

Una frase totalment feminista?
Totes podem fer el que ens proposem
Un terme que hauríem d’eliminar?
N’hi ha molts
Una persona que admires?
El col·lectiu Aspàsia
Un eslògan?
Entre totes podem
Una cançó?
‘Canción sin miedo’ de Vivir Quintana
Un color
Lila
Un llibre que t’inspira?
No en tinc cap clar
Una sèrie?
‘Ni una más’
Un racó de Castellar?
La Fàbrica
Un viatge pendent?
Tòquio
Un desig?
Igualtat