Pepi Galiot: "Quan me’n vaig a l’hort és com si anés al psicòleg"

· A quin lloc de Castellar fas d’hortolana actualment?
Donc ara tinc un hort als Horts de Puigvert, darrere de l’Insitut - Escola Sant Esteve. En aquesta època tenim verdures d’estiu, tomàquets, cogombres, mongetes, enciams, collita d’estiu. També tinc 10 gallines. També tinc un gall, perquè estiguin contentes, ha ha. Quan vinc a l’hort les deixo lliures, que voltin. Gràcies a elles, a casa mengem ous ecològics.

· Et vas aficionar a l’hort de gran, o sempre t’ha agradat?
L’afició dels horts em ve de fa molt temps. Que estic aquí en aquests horts, concretament, deu fer 5 anys. Però abans ja tenia un altre hort a prop de  l’Hípica Castellar. Em deixaven un tros de feixa.  Durant un temps no en vaig tenir però a la que em vaig jubilar em vaig posar a buscar-ne un altre. M’ha agradat sempre, el meu pare ja era hortolà i sempre he estat relacionada amb la terra, m’agrada molt.

· On trobem els teus origens?
Jo vinc de Córdova, d’un poblet que es diu Guadalcázar. Allà teníem el que en dèiem “huerta”. Allà hi plantàvem verdures per menjar i també per al bestiar. Teníem vaques de llet, cavalls, cabres, animals de granja. Jo sóc pagesa.

· Quan i per què vas venir a Catalunya?
Vaig venir  a Catalunya amb només 14 anys, tota soleta. Vaig venir perquè de l’horta no es podia viure i ens havíem de buscar la vida. La més decidida era jo. Quan vaig ser aquí vaig exercir diversos oficis: vaig fer de minyona, vaig cuidar avis. I despés vaig estudiar auxiliar d’infermeria i vaig treballar a l’Hospital Taulí durant 25 anys. Però em van operar de l’esquena i vaig plegar del Taulí. Vais fer cuina vaig oborir un restaurant al carrer Passeig de Castellar que es deia Galiot, com jo.

 · Quan vas venir a Castellar?
Va ser l’any 1974, quan em vaig casar. El meu marit vivia a Sabadell i primer vam viure allà tots dos. Vam venir a Castellar i durant anys vam estar casats sense fills. Però va venir el  primer, l’Eduard,  i després li vaig agafar “gustillo” i van venir els bessons, un nen i una nena.  Amb nens  a casa, els horaris de les nostres feines no eren viables, perquè el meu home també s’havia posat a treballar pel seu compte,  i els horaris no anaven bé. I vaig plegar jo.

· Comparteixes l’afició hortolana amb la teva família?
No, que va! El meu marit no ha vingut mai. I el meu filll gran només ve a buscar la caixa dels calçots. És una passió molt personal. El meu germà, ara que s’ha jubiltat, de vegades ve a donar-me un cop de mà amb les canyes i amb les coses que  requereixen força.

· Quines coses bones té l’hort per què t’agradi tant?
Quan me’n vaig a l’hort és com si anés al psicòleg.  Si vinc de mal humor ja em poso contenta. Jo treballo el que el cos em dona perquè està deterioradet. Però el poc que faig em va molt bé. Vinc cada dia, i si pogués, vindria dos cops. Faci sol, fred, plogui, em compensa. Sóc molt feliç a l’hort, jo. A vegades, quan m’empipo amb la família, els dic que em posaré un jaç allà al costat de les gallines i m’hi quedaré a dormir  i tot. 

· Com has viscut el confinament, sense poder anar a l’hort?
Això és el que pitjor he portat del confinament. Al principi, vaig estar netejant molt  imolt. Fins que vaig dir prou.  I després he llegit molt, he pintat també, perquè m’agrada pintar.  M’agrada cosir també i cuso. Tinc la sort que hi ha altres coses que també m’agraden. Vaig posar flors als dos balcons de casa meva i ara sembla un pati andalús [riu]. Un dona al Puig de la Creu i l’altre a la Mola. Al matí llegeixo al Puig i a la tarda a la Mola, és el millor que tinc, les vistes.

· T’agrada viure a Castellar?
I tant! Quan vinc a l’hort també m’agrada anar a buscar espàrrecs. I ara vindrà la tardor i també aniré a buscar bolets. Al matí a l’hort, a la tarda, al bosc. És una altra de les meves passions, que no menjar-los. M’agrada només buscar-los i arreglar-los. Sóc silvestre. Tot el que toca el camp m’agrada.

· Què és el més dur, de l’hort?
Doncs quan plantes i no arriba a terme el que has posat. L’hivern passat, per exemple, entraven els senglars, i s’ho enduien tot. Però el demés no és dur.

· Aquí feu agricultura ecològica?
Sí. De fet, a l’altre hort que cuidava ja ho feia ecològic. I jo diria que el meu pare tampoc no hi posava res. Però no per a res, sinó perquè no en sabia, d’aquestes coses. H iposava fems dels cavalls, però no recordo que hi posés res més.  I trèiem l’herba com aquí!

· Aquí hi treballeu diversos hortolans junts?
Ai, sí, jo hi estic molt bé, perquè estic en una edat que no és per estar sola. Em sento molt acompanyada, l’ambient és magnífic i som la majoria dones, i dones joves. La més gran sóc jo i la Carme, que som les iaies. Moltes tenen nens. No és normal, que hi hagi tanta dona jove als horts.