NuriaFarrusGubern.2 (1)_1440x961
Núria Farrús Gubern, actriu castellarenca. || CEDIDA
25/11/2022 Entrevista
Núria Farrús Gubern: "Per a mi, l’obra ‘El Papa’ és una gran oportunitat"

Va començar a l’ETC. Va estudiar a l’Institut del Teatre i ha treballat tocant diverses tecles; com a actriu, cap de sala, regidora, taquillera. El 2 de novembre es va estrenar com a actriu d’‘El Papa’, al Teatre Akadèmia 

Marina Antúnez

· Quan vas començar a fer teatre?
Vaig començar a l’Esbart Teatral de Castellar. Vam fer l’obra Groc Molière, dirigida per Ramon Falcó. També vaig fer un curs de teatre a l’ETC. I, com molts nens petits, jugava a fer teatre amb les veïnes, les cosines, etc.

 

· Vas estudiar per ser actriu?
Després de l’Esbart, vaig voler-me apuntar a l’Institut del Teatre, sí. El que passa és que a l’institut vaig tenir Felicitat Llop com a professora de filosofia i em va fascinar. Aleshores, vaig voler estudiar filosofia com a hobby i teatre com a professió. Vaig començar estudiant filosofia a la UAB. Al segon curs, com que per entrar a l’Institut del Teatre havia de fer unes proves que duraven 15 dies, vaig decidir fer-les, com qui fa un curs. Però vaig entrar. Així que vaig començar a l’Institut, compaginant-ho encara el primer any amb filosofia. Vaig fer els quatre anys a l’Institut del Teatre i després ja m’he dedicat a l’ofici. El que he fet moltes vegades com a actriu ho he compaginat amb feines de teatre de cap de sala, taquillera, regidora, etc. Això m’ha permès anar vivint, si hi havia mesos que no tenia bolos. Ja deu fer 25 anys, que m’hi dedico. 

 

· I què t’agrada més, la feina darrere o dalt de l’escenari?
Pujar a l’escenari. Vaig enviar currículums a tot arreu i em van trucar del Teatre Victòria per fer d’acomodadora i ho vaig agafar. En aquella època,  feia molts contacontes i m’ho podia compaginar, els contes eren a la tarda o al matí, i a la nit, feia d’acomodadora. 

 

· Com és, la feina darrere l’escena?
Allà vaig conèixer l’altra banda i m’hi vaig estar vuit anys i mig. Victòria i Poliorama eren la mateixa gent. Vaig estar al Poliorama acomodant. Pensava que ho havia de deixar perquè jo volia ser actriu, però passats els anys, això també m’agrada, és una feina molt bonica. Conèixer la part tècnica, cap de sala, regidoria... El teatre és una cosa d’equip. Amb la pandèmia van caure tots els bolos i ningú et podia donar feina. Vaig veure una oferta com a cap de sala al Teatre Akadèmia i m’hi vaig presentar. Feia sis mesos que no tenia cap ingrés. 

 

· Formes part de la companyia El Vers Retrobat, quina és?
És una companyia que es dedica només al teatre de vers, dirigida per Pere Sagristà. Ell la va fundar, ja deu fer sis o set anys. La seva idea era formar un planter d’Eòlia, on treballa, per fer una companyia amb gent jove. A poc a poc, va anar agafant gent de fora per fer teatre de repertori, amb diferents edats i diverses obres. Em va agafar a mi, i aquí seguim. Vam fer El misantrop a Dau al Sec, a Barcelona. El vers m’encanta. Amb Lluís Soler, amb qui ens coneixem de fa 18 anys, ja en parlàvem. Ell també és un apassionat del vers i li preguntava coses. Amb El Vers Retrobat també he fet L’hostal de l’amor i ara estem preparant El Cid, de Corneille, un dramaturg francès dels grans. 

 

· Has tingut ocasió de viatjar?
Últimament actuo a Barcelona. Amb una companyia escolar vam portar La casa de Bernarda Alba pel País Basc, Galícia, Madrid, Andalusia i València. 

 

· Com entres a l’obra ‘El Papa’?
El Teatre Akadèmia va decidir muntar aquesta obra amb producció pròpia. Havien agafat Lluís Soler i Xavier Boada. Els papers secundaris eren dues monges i un assistent del Papa. El teatre havia fet una petita companyia d’actors joves, però es van adonar que el personatge de la monja és més gran. Meri Notario, gerent de l’Akadèmia, va proposar al director artístic que em fessin una prova i  vaig encaixar. Per a mi, l’obra El Papa és una gran oportunitat. Estic superfeliç. 

 

· Podrien obrir-se portes?
Hi ha un altre projecte amb una directora, a veure si l’agafen al TNC. Que jo sigui aquí també fa que al Nacional ens mirin amb uns altres ulls. 

 

· Quin gènere t’agrada més?
És curiós perquè em considero molt dramàtica però m’adono que amb la comèdia també funciono molt bé. 

 

· Què és La Central, a què pertanys?
És una agència d’actors. Si no ets conegut és millor tenir un representant. Els directors de càsting demanen perfils a les agències. També hi entra la publicitat, a mi no m’agrada gaire, però he fet algun anunci.

 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc entregada


Un defecte que no pots dominar?
Tinc mala llet


Una persona que admires?
Lluís Soler


El paper del teu somni?
Antígona, Medea, un personatge de teatre grec


Quin plat t’agrada més?
Xai a la brasa


Una obra de teatre?
‘El mètode Grönholm’


Un llibre?
‘Oceano mare’, d’Alessandro Baricco


Una pel·lícula?
‘L’eternitat i un dia’


Un viatge?
El Japó


Un racó de Castellar?
La plaça Vella


Un desig?
Ser feliç a cada moment

Comparteix
M'agrada
Comentaris