bona 02_950x634
Montse Ribell, astrònoma per vocació - R.G.
03/01/2020 Entrevista
Montse Ribell: "Som pols d’estrella. Pot semblar molt romàntic però és cert"

Des de ben petita mirava els estels, i ara, encara els observa des de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, de la qual en forma part. És feminista, una viatgera empedreïda, inquieta i curiosa, i somia a veure la Terra des de l’espai.

Rocío Gómez

· D’on prové la teva passió per l’astronomia?
Al meu pare i al meu avi matern els agradava moltíssim. Recordo que a mitjans dels anys 90, va passar un cometa que es veia a ull nu, sense telescopi. Amb la meva germana vaig anar a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell per veure’l, i des de llavors que en formo part.

 

· Mirar el cel, els estels, sempre ha fascinat els éssers humans.
Sí, perquè te n’adones de com de petits i de ridículs som. Nosaltres venim d’aquí, d’aquest univers. Som pols d’estrella. Pot semblar molt romàntic, molt poètic, però és cert. No sabria dir-te perquè m’agrada l’astronomia, és una cosa que em surt del cor. Veure els planetes per un telescopi és una cosa que t’enamora. Veure el Sol, la Lluna, una galàxia... En una galàxia hi ha milers de milions d’estrelles, i per tant, hi ha milions i milions de planetes. Tota aquesta infinitat, que no s’acaba mai, em fascina.

 

· Quin és el fenomen astronòmic més memorable que has vist?
N’hi ha molts, però sobretot veure passar Venus per davant del Sol. D’això se’n diu trànsit. Mercuri no he aconseguit veure’l mai. Els asteroides també m’encanten. Durant una temporada vaig dedicar-me a observar-los i a fer el seu seguiment.

 

· Fas turisme astronòmic?
M’apassiona viatjar, però no he fet gaire turisme astronòmic. Sempre que viatjo fora, si puc, si hi ha un observatori, intento visitar-lo. Sobretot m’agraden els observatoris antics, com l’observatori Fabra a Barcelona. Tinc pendent anar a l’observatori del Teide, a Tenerife.


· I veure la Terra des de l’espai!
I tant! És un dels meus somnis, des de ben petita. Poder veure des de l’espai el planeta Terra. Quan era una nena volia tenir un globus terraqüi, per poder veure la Terra i fer-la girar.

 

· Per observar una nit els estels a Castellar, què ens recomanes?
Muntanya, un lloc amb poca contaminació lumínica. A Barcelona o Girona és impossible veure res. Imagina’t els egipcis, quan no hi havia llum de nit, sense contaminació. Els estels els il·luminaven, se’ls queien al damunt! Com no havies de mirar al cel i sentir-te fascinat... Era impossible no alçar la vista.

 

· Des de fa uns anys, treballes per redescobrir la figura d’algunes astrònomes oblidades.
Sí, vull treure-les a la llum. Des de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell fem llibres, revistes... I quan vaig entrar a formar part a la Junta Directiva, em van dir, en una juguesca, que segur que no podria trobar més de deu dones astrònomes. Això per a mi va ser un repte i vaig començar a buscar-les en una època en què no teníem internet a l’abast. T’asseguro que vaig trobar moltíssimes dones!  

 

· Per què no han tingut tanta repercussió les astrònomes?
Abans, les dones astrònomes no podien presentar treballs propis amb el seu nom. Feien servir pseudònims, o els publicaven amb nom del seu marit, d’un parent o d’un amic. Aquest és el cas de Caroline Herschel. El seu germà era un astrònom molt reconegut, que va descobrir planetes com Urà.

 

· Què en sabem, de Caroline Herschel?
La vocació de la Caroline era ser cantant d’òpera, però ho va deixar tot per ajudar el seu germà en les recerques. No es va casar mai, ni va tenir fills. Treballava de dia com a “esclava de casa” i de nit ajudava el seu germà a mirar el cel. Ella també va descobrir moltes coses, i tanmateix, després de tota una vida de sacrifici, quan va morir les últimes paraules que va pronunciar van ser: “digueu que jo no he servit per a res”. Això ho va dir una dona que va dedicar tota la seva vida a l’astronomia, al seu germà i als altres! És una vida molt trista.

 

· Una altra de les teves passions és col·leccionar tota mena d’edicions de ‘El Petit Príncep’.  
En tinc prop de 200! De joveneta vaig llegir El Petit Príncep en francès, però no el vaig entendre. Anys després, el vaig recuperar, i em va encantar la història, la innocència del Petit Príncep. A partir d’aquí, vaig començar a comprar-los en diversos idiomes, també com a record dels viatges.

 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant


Un defecte que no pots dominar?
Soc molt impacient


Una persona que admires?
Totes les que lluiten pels seus ideals


Una astrònoma?
Caroline Herschel


Un descobriment científic?
La descoberta dels primers exoplanetes


Un llibre?
‘El Petit Príncep’, d’A. de Saint-Exupéry


Una pel·lícula?
‘Memòries d’Àfrica’, de Sydney Pollack


Un grup de música?
Sigur Rós


Un racó de Castellar?
M’agrada molt el nucli antic


Una ciutat?
Reykjavík


Un viatge pendent?
La Patagònia

Comparteix
M'agrada
Comentaris