Miki Vilanova: "El mercat de la Boqueria cada dia és una aventura"

· Com es viu el dia a dia al mercat de la Boqueria?
Com a mi m’agrada tot, molt intens. És una gran família i és un treball que t’ha d’agradar molt, perquè interacciones amb moltíssima gent. En un dia de no gaire feina, parles amb unes 500 persones de diferents nacionalitats i idiomes. La Boqueria cada dia és una aventura. 

· Quin tipus de clients teniu a la   botiga ‘Catalonian Food’?  
Tots són turistes. Pensa que l’entrada de la Boqueria és com un museu, és el més fotografiat de Barcelona. A més, el que tenim és tot per emportar, per menjar-se mentre dones un vol: croquetes, pinxos, empanades...

· La Boqueria ha perdut l’encant de mercat?
Aquí hi ha debat. Els autòctons, i sobretot la gent gran, estan perdent la paciència pels tumults de gent que hi ha; i la forma de les parades ha canviat, es busca més la consumició directa. Però no tot és culpa dels botiguers. El jovent va a comprar per fer una escudella, una carn d’olla o uns canelons com els que feia la iaia? El món del mercat ha canviat molt. 

· T’hi va tocar patir un dia duríssim, el 17 d’agost del 2017. Segurament, el pitjor dia que has viscut treballant-hi.
És el dia més dur que he viscut treballant-hi i com a experiència de vida. En uns segons vaig descobrir què era la por, em vaig quedar paralitzat. No m’havia passat mai. No vaig saber què fer i em vaig llençar a terra, per amagar-me.

· En aquell moment, què pensaves que estava passant? 
No sabíem què passava a la Rambla. En sentir trets, no sé si de fogueig o no, però n’hi va haver, a l’aire, la gent va començar a córrer des de l’entrada de la Rambla fins a la Plaça Gardunya. La gent gran desorientada, crits... Vaig estar amagat fins que van arribar els mossos. I, mentre jo estava amagat, el noi va passar per dins del mercat. Si m’hagués aixecat, l’hauria vist. 

· Com van ser, per a tu, els següents dies? 
Van venir psicòlegs, però no em vaig voler prendre res ni fer tractament. Les seqüeles van ser que, durant quinze dies, per mi el dia i la nit eren el mateix. L’ensurt va ser enorme i no vaig poder descansar cap dia. 

· La Boqueria se n’ha pogut refer? 
Tothom ho té a la memòria, la duresa del que hi havia a fora de la Boqueria i les imatges de després són coses que queden gravades. Una treballadora va ser atropellada a fora, i això no s’oblida. Els psicòlegs van anar passant durant molt de temps. Hi ha gent que ha entrat en depressió, un noi va plegar... Ara, quan hi ha soroll, algun crit o enxampen algun carterista, tots reaccionem amb alerta. Tots tenim una ferida. Però Barcelona s’aixeca.

· A més de la Boqueria, també estàs al Frutos de Castellar.  
Soc molt amic de la família. El fill, l’Adrià, va marxar una temporada a Londres i a Canàries. Des d’aleshores, hi vaig el diumenge a l’hora de dinar, i m’hi trobo molt bé, perquè tot el que és atenció al client, de cara al públic, m’agrada.

· Has estat tota la vida jugant i entrenant a hoquei. I, ara, ets a la junta de la UE Castellar, com a secretari tècnic. Deus ser un addicte de l’esport.
Sóc addicte als meus fills, i ells fan esport. No van fer hoquei, potser perquè el van avorrir per culpa meva, ja que és l’esport que he fet sempre. Però quan el Miquel va començar futbol, vaig anar-hi i, com que soc intens, nerviós i inquiet em vaig implicar amb el club: per ajudar sobretot que els nanos joves tinguin un lloc on anar i puguin fer esport. Entre telèfons, plays i els pares que no hi són, estem tornant sordmut al jovent d’avui dia. 

· Quin és el moment més feliç que has viscut en el món de l’esport castellarenc?
Quan em vaig fer soci fundador de l’HC Castellar, em van dir que agafés un equip. Quan el vaig veure, vaig preguntar: “Vols dir que no falta ningú?”. Hi havia l’Arnau, l’Álvaro, el Miquel, el Xavi... Vaig ser més feliç amb ells que entrenant a Divisió d’Honor.  

^{Miki Vilanova, exjugador d'hoquei patins, no ha perdut el toc amb l'estic - G.P}

10 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc inquiet
Un defecte que no pots dominar?
Ser nerviós
Una persona que admires?
L’Oriol i el Miquel, els meus fills
Un plat de Catalonian Food?
Els nostres burritos
Un color
Vermell
Un esportista?
El Carles Folguera i el Dani Pedrosa
Una cançó?
Mrs. Robinson (Simon & Garfunkel)
Un llibre?
‘Los escritores de la libertad’, d’Erin Gruwell, que va inspirar la películ·la 'Diarios de la calle'.
Un record d’hoquei patins?
Guanyar el primer equip del Barça amb el Flix 
Un repte per la Unió Esportiva?
Inculcar valors en els nanos