Maria Losada, il·lustradora. || CEDIDA
Maria Losada, il·lustradora. || CEDIDA
13/01/2023 Entrevista
Maria Losada: "El dibuix va ser la meva via d’escapament durant el confinament"

Després de fer el grau en art i disseny a l’Escola Massana va topar amb la pandèmia, que la va estimular  a dibuixar i es va animar a fer el cicle d’il·lustració; actualment, s’està especialitzant en dibuix infantil i juvenil

Marina Antúnez

· Quan comences a dibuixar?
Jo sempre he dibuixat, ja apuntava maneres i els meus pares em van apuntar a una acadèmia de pintura tradicional. Després, vaig estudiar el batxillerat artístic i em vaig apuntar al grau en art i disseny, a l’Escola Massana, i el dibuix va quedar una mica aparcat.

 

· En què consisteix aquest grau?
El grau és una barreja entre les arts plàstiques, el disseny i l’artesania (el vidre, la serigrafia, taller de motlles, etc.). Tot i que ho vaig tocar tot, al final vaig decidir tirar capa l’art contemporani i les arts plàstiques. El projecte final, concretament, el vaig centrar en una primera recerca sobre del pont de Castellar. allà hi vivien les famílies del capatàs de la fàbrica Tolrà. El meu projecte final va consistir en l’elaboració d’un llibret amb fotografies i correus electrònics intercanviats amb Xavier Arderius, que hi tenia lligams familiars i em va ajudar molt. Va ser un projecte molt bonic, ja que vam poder saber més coses del patrimoni de Castellar. 

 

· Un projecte de recerca també es considera art?
Aquí entraríem en el debat de què és art i què no. Aquests projectes són multidisciplinars. El mateix procés ja forma part de l’obra, moltes vegades. Per a mi, el procés és el que és important, no tant el procés final. Amb el projecte vaig descobrir que m’agradava molt el tema de recerca. 

 

· I per això vas fer el màster?
Sí, vaig fer un màster a la Facultat d’Història de la UB que es deia gestió del patrimoni cultural i museologia. Bàsicament, és una barreja entre saber dissenyar una exposició, gestionant tot el procés des de zero, fins a estudiar el patrimoni natural i artístic d’arreu. 

 

· La pandèmia va truncar el teu  màster en art i disseny...
Sí, i és quan em vaig posar a dibuixar. El dibuix va ser la meva via d’escapament durant el confinament. Després de la pandèmia, vaig acabar l’últim any de màster, al mateix temps que vaig començar un cicle superior d’il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny Llotja. El vaig finalitzar i ara faig un postgrau de dibuix infantil i juvenil. T’ensenyen com es fan els llibres, què hi ha d’haver a la guarda, a la portada i contraportada, com ha d’anar el text. El recomano molt.


 
· Quina tècnica domines més?
Treballo molt amb el llapis portamines perquè és una metodologia molt precisa i em permet fer moltes ombres. Sol passar que, al final de tot, sempre em quedo amb l’esbós, abans que amb el treball final. També dibuixo molt amb llapis de color i, ara per ara, és la tècnica que més domino. Si hagués de tocar una tècnica líquida seria l’aquarel·la, perquè genera unes transparències interessants. 

 

· I també toques les eines digitals per dibuixar?
Sí, treballo a parts iguals amb eines tradicionals i eines digitals, hi dedico el mateix temps. Però és cert que, durant l’últim any, m’he dedicat molt a les eines digitals perquè tinc tanta feina que ho aprofito, perquè es treballa molt més ràpid. 

 

· T’ensenyen eines digitals, al postgrau d’il·lustració infantil?
No te n’ensenyen perquè donen per suposat que ja saps dibuixar, tant en tècniques digitals com en tradicionals. És un postgrau on els professors són il·lustradors, que ja treballen fora de l’escola Llotja, i ens ensenyen coses que les editorials demanen i que necessites saber. Per exemple, que tot el pes important de la il·lustració ha d’estar a la dreta. El més interessant és que professors i alumnes, et donen la seva opinió i l’aprenentatge és més  horitzontal. 

 

· Com definiries el teu dibuix?
Faig dibuix simbòlic i figuratiu. No és realista, entès com el realisme impressionista. 

 

· Professionalment, la il·lustració és una feina reconeguda?
Professionalment, és complicat perquè el nostre treball és autònom i va per projectes. Et fan encàrrecs o fas propostes a editorials, però no és un treball fix. Pots intentar funcionar per concursos, però no és prou reconeguda. Als EUA ho és més, allà hi ha agències que et porten i ajuden a moure’t. 

 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Molt creativa


Un defecte que no pots dominar?
La impaciència


Una persona que admires?
La il·lustradora Marta Moreno


Un color?
El groc


Quin plat t’agrada més?
Els canelons


Un país?
El Japó


Un animal?
Els gats


Un llibre?
‘Matilda’, de Roald Dahl


Una pel·lícula?
Quasi totes les d’Studio Ghibli


Una obra d’art?
‘Summer’, d’Alfons Mucha


Un projecte per complir?
Participar al concurs d’il·lustració de Bolonya

Comparteix
M'agrada
Comentaris