Lídia Urrutia: "He acabat fent de la lectura una manera de viure"

· Has viscut sempre a Castellar?
Vaig néixer a Barcelona i vivíem a Cornellà. Quan tenia tres anys vam tornar a Barcelona, perquè  bona part de la família hi residia. Dos anys després va néixer el meu germà i vam estar-hi molts anys, encara.

· Quan neix la teva afició literària?
Des de molt petita. A casa sempre hi havia llibres. El meu pare era qui ens els proporcionava, anava sovint al mercat de Sant Antoni i ens comprava els Patufets, les obres de Folch i Torres o la saga de les Torres de Malory. La meva mare i l’àvia eren grans lectores, sobretot de biografies i temes d’astronomia, la meva mare. Recordo especialment els còmics d’Astèrix i Obèlix. Gràcies a això vaig millorar el meu francès i vaig treure molt bones notes.

· Quan vau marxar de Barcelona?
Quan tenia catorze anys ens vam traslladar a Sant Cugat perquè el meu pare havia canviat de feina. Continuàvem envoltats de llibres: anàvem a la llibreria Paideia i a casa hi arribaven revistes i col·leccions, enciclopèdies, etc.

· Cap a quins estudis vas tirar?
Inicialment vaig començar el batxillerat científic, després em vaig decantar per les lletres, però el grec em va costar molt més del que imaginava. El pare volia que estudiés química, com ell, o farmàcia. Jo tenia altres inquietuds: m’atreien la decoració, el maquillatge de caracterització. Finalment, influïda també pel meu futur marit, que estudiava medicina, vaig decidir estudiar infermeria.

· I ha estat la teva professió?
Sí. Vaig estudiar al Clínic i ben aviat vaig començar les pràctiques a l’Hospital de Mollet, on em van contractar. Les urgències van ser una escola magnífica i vaig aprendre moltíssim. Al llarg de la meva carrera també vaig treballar a quiròfans i a cures intensives, sempre amb la voluntat de continuar formant-me. Paral·lelament, hem mantingut una vida molt activa, amb el meu marit: muntanya, bicicleta de muntanya i excursions. La natura sempre ha estat una part important de la nostra vida.

· També vau viure a Sabadell?
Vam viure a Sabadell i allà vaig obrir la Residència La Font, al carrer Convent. Va ser una experiència molt intensa i enriquidora. Intentàvem implicar les famílies, crear un ambient proper i aconseguir que la residència fos una extensió de la llar dels avis. Amb els anys em vaig incorporar a l’Institut Català de la Salut, on vaig descobrir el gran potencial de l’atenció primària. Després de jubilar-me, continuo mantenint amistats.

· I fa 20 anys arribes a Castellar?
Sí, a Sant Feliu del Racó, complint el somni de viure envoltats de natura. Em vaig implicar a la política amb el PDeCAT. Va ser una experiència molt interessant i vaig conèixer persones extraordinàries, però amb el temps vaig adonar-me que la meva manera d’entendre la política no acabava d’encaixar amb la dinàmica interna i vaig preferir apartar-me’n.

· I la teva vocació literària?
Mai he deixat de llegir. A Sabadell, vam començar a freqüentar La Llar del Llibre. Allà vaig conèixer persones que compartien la mateixa passió i, gairebé sense adonar-me’n, va acabar naixent el club de lectura de novel·la negra Dames del Crim, que ja fa 10 anys que coordino. Durant aquest temps hem convidat desenes d’autors, intentant mantenir una programació equilibrada i de qualitat. També vam impulsar durant tres edicions un festival de novel·la negra.

· I col·labores a ‘La biblioteca d’Alexandria’ de Ràdio Castellar.
Sí, és una manera més de compartir la passió pels llibres. M’agrada recomanar lectures, parlar d’autors, apropar la novel·la negra i històrica als oients. Fem programa amb el Quim Portabella, que és un pou de ciència. Ell fa la part històrica i jo la literària. 

· Per què tries la novel·la negra?
M’ho he preguntat moltes vegades. Revisant la meva biblioteca vaig descobrir que en tinc prop de 2.000, dels quals uns 600 són de novel·la negra. Crec que l’origen és a casa: a la meva mare li agradaven Edgar Wallace o les aventures de Sherlock Holmes, i sense adonar-me’n, he acabat desenvolupant  la mateixa passió i fent de la lectura la meva manera de viure. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Optimista

Un defecte que no pots dominar?
La sinceritat

La teva paraula preferida?
Endavant

Un plat?
Pernil ibèric amb un pa amb tomàquet

Recomana’ns una lectura
‘El retrat de matrimoni’ de M. O’Farrell

Un escriptor/a?
Víctor del Árbol

Un músic?
Freddie Mercury

Una pel·lícula?
‘Cabaret’

Un viatge pendent?
El Japó

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu

Un consell?
Que la gent sigui més curiosa