"L’ofici de muntador de cinema es basa en la invisibilitat"

TERESA FONT

Aquest dissabte va rebre el Premi a una Trajectòria Professional al Festival de Cine por Mujeres. És la muntadora de l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar, ‘Dolor y gloria’, que s’acaba d’estrenar als cinemes.

· Com t’has sentit, treballant amb Pedro Almodóvar?

Ens hem entès molt bé, he descobert un Almodóvar molt intel·ligent i molt intuïtiu. Per a mi, treballar amb ell va ser un repte. El Pedro havia rodat les últimes 20 pel·lícules amb Pepe Salcedo, que va morir l’any passat. Ell havia dit: “Todo lo que he aprendido me lo ha ensenñado Pepe”. Que em triés a mi era un compromís!

· Li va agradar la teva manera de treballar, a Almodóvar?

Em va dir: “No me he equivocado contigo, veo que eres una montadora que sabe montar los silencios”. Va adonar-se’n de seguida i això és molt satisfactori. Hi ha directors que tenen por que el públic s’avorreixi, no els agrada deixar silencis, jo crec que les pauses entre diàlegs són fonamentals. 

· Com ha quedat, ‘Dolor y gloria’?

Almodóvar ha aconseguit fer una de les seves millors pel·lícules. Dolor y gloria va molt a l’essència, no té cap floritura. He tingut molta sort perquè he trobat un Almodóvar molt madur. Les coses que diu el Pedro sempre són molt atinades, és una persona que reflexiona molt sobre cada escena. El Pedro és el director amb més intuïció que he vist a la meva vida, els actors que tria funcionen molt bé. Ell grava per ordre, això és fantàstic, segueix la interpretació dia a dia. Excepte la part exterior de Paterna i l’estació, a Dolor y gloria tot s’ha rodat per ordre. Jo anava al rodatge, li ensenyava les escenes premuntades del dia anterior, ell ho veia, i a partir d’aquí podia corregir, etcètera.

· Què feu, els muntadors?

El de muntador, és un ofici que es basa en la invisibilitat. Nosaltres muntem la imatge amb un so directe. Quan tenim la versió definitiva (locked, en anglès), la passem als muntadors de so, als professionals dels efectes i al músic. Durant el procés de muntatge no va bé posar una música de referència a les imatges, tot i que es fa sovint. Crec que s’hi posa perquè hi ha por al silenci. Jo demano als músics una maqueta, la que em sembla més coherent per aquella seqüència. Els sons marquen el camí als muntadors i afegeixen contingut, creen expectació. El problema és que, quan la pel·lícula no té prou pressupost, als muntadors nuus se’ns acomiada quan hem acabat la imatge i no tenim contacte amb el so.

• 3 Optimització per cercadors

· És un ofici prou reconegut?

Que a casa teva sàpiguen en què consisteix la teva feina no és tan important, però sí que és necessari que, entre la gent del cinema, s’entengui que el muntatge està entre dues àrees, la tècnica, i l’artística i creativa. El significat que pots donar creant una petita pausa o tallant un fotograma afegeix contingut.  Aquí hi entra el sentit personal del ritme, el rigor, la intuïció,... Els muntadors ens hem quedat en una posició poc reconeguda, com si només estiguéssim allà per fer el que el director ens va dient, però el muntatge és aquell lloc on acabes de contruïr la pel·lícula definitiva. Últimament, als Estats Units, la feina dels muntadors s’està revaloritzant perquè ara hi ha tant material audiovisual que cada cop es valora més la capacitat dels muntadors d’anar visionant i triant les imatges, donar-los ordre, estructura, etc. Aquí no treballem amb tant material.

· Com treballeu, els muntadors?

Muntem la pel·lícula amb el director, però no som només intermediaris. A la imatge passen coses, dos i dos no són quatre, i aquí hi ha la nostra capacitat de transformació i d’afegir continguts a través de la imatge. El muntatge té molta gràcia. Jo depenc del director, és clar, i per sort he pogut treballar amb grans professionals: Alex de la Iglesia, Vicente Aranda, Imanol Uribe, Bigas Luna... Em va agradar molt treballar amb Terry Gilliam i Ramón Salazar. Amb aquest últim, no saps la quantitat d’escenes que vam anar eliminant! Era com fer una escultura. Amb Álvaro Brechne també muntàvem molt durant el rodatge. Cada pel·lícula depèn del talent del director i del material que ens porti. Si un director no té res a dir, ho passes malament.

· Has rebut el Premi a una Trajectòria Professional, com el valores?

Penso que sóc molt afortunada. A través del muntatge, jo he trobat la meva forma d’expressió, el meu lloc al món. A la pel·lícula Dolor y gloria surten pocs noms als crèdits del principi, i el meu hi és. M’ha reconegut la feina, és un honor. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constància i tenacitat

Un defecte que no pots dominar?
Tinc mal caràcter, reacciono fort

Un director que admires?
Pedro Almodóvar

Una pel·lícula de referència?
‘Blade Runner’

Quin plat t’agrada més?
El pa amb tomàquet i l’escudella

Un grup de música?
The Rolling Stones

Un lloc on muntar una pel·lícula?
A Los Ángeles, però un cop i prou

Un país on viatjar?
Alaska

Un llibre?
‘Una cambra pròpia’, de Virginia Woolf

Un animal?
Gat

Un desig?
Veure una reacció mundial per aturar el canvi climàtic

^{Teresa Font recollint el premi a una Trajectòria Professional, al costat de Carmen Cavlo, Ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat d'Espanya. || Festival Cine por Mujeres}