Galia Castelló: "A Cuba, la gent és molt cinèfila, el cine té molta importància"

· Per què vas emigrar de Cuba?
Per la raó que emigra el 99% de la gent, per trobar una vida millor, sobretot, els joves. Cuba sempre ha estat un país problemàtic, econòmicament. Nosaltres vam ser uns emigrants privilegiats perquè vam venir amb la seguretat que el meu marit ja tenia feina, vam venir amb els dos fills, i, a més, la meva germana i altres familiars. Vam viure tres anys a Sabadell i després a Castellar, per quedar-nos-hi. Castellar té una proximitat que no trobava a Sabadell, la gent és molt propera, tinc unes veïnes meravelloses, de l’estil del veïnat de Cuba, que és com una família.

· Com t’has sentit, aquí?
La millor manera d’estimar un lloc és coneixent-lo. Vaig passejar molt, conèixer gent, em vaig apuntar al Centre de Normalització Lingüística, on vaig aprendre l’idioma i vaig socialitzar. Sempre trobes a faltar la família que deixes enrere, és clar. Però m’agafo a les coses bones que tinc aquí. 

· Explica’ns la troballa genealògica que vas fer...
Ja sabíem que el nostre besavi era català. La meva germana va trobar el nom i el lloc, a Palafrugell. Vaig contactar amb la Paquita, de l’Arxiu Històric d’aquest municipi del Baix Empordà, i al cap de dos dies em va trucar per dir-me que havia trobat la fe baptismal del besavi. També vam conèixer un noi amb el mateix cognom, però no sabíem si érem família. Al cap d’uns mesos, ens van posar en contacte amb un senyor que estava reconstruint la genealogia Castelló.  Bé, finalment, vam  celebrar una  reunió amb  40  Castelló, tots catalans, i nosaltres, cubanes. La sensació va ser com si ens haguéssim conegut tota la vida. 

· Com coneixes el cineclub?
La meva parella lingüística era del cineclub i me’n va informar.  Vaig decidir que volia formar part de l’entitat, i fins avui! Al cineclub vaig trobar la meva associació ideal i un col·lectiu de gent excel·lent. A més, les pel·lícules tenen molta profunditat, i és que el cinema no només és entreteniment, sinó que aprens de les cultures, del comportament humà.  Llàstima que no vingui gent jove, és difícil perquè tenen una altra dinàmica.

· Tens vocació cinèfila?
A casa sempre ens ha agradat molt el cinema i tinc família que hi treballa. Quan era jove, a la televisió cubana, veia el programa Comedia silente, amb Buster Keaton, Chaplin, etc, i Armando Calderón que narrava les seqüències i feia efectes sonors. Tots els qui vam viure aquesta època tenim aquest programa gravat a la memòria. També m’encantava el Cine de Barrio, quan els diumenges anàvem a la matinée que es feia per a infants. Recordo pel·lícules de Louis de Funes, Bergman, un programa que parlava de les estrenes que es deia 24 x segundos i la projecció de Mamá cumple cien años, i un altre film que va tenir moltíssim èxit a Cuba, La vida sigue igual, amb Julio Iglesias, que a mi no em va entusiasmar però que tenia molts fans allà. També hi havia el Festival Latinoamericano de Cine, durant 15 dies. La gent fins i tot s’agafava festa a la feina per anar-hi. A Cuba, la gent és molt cinèfila, el cinema té molta importància i és econòmic. A la cinemateca de Cuba  feien cicles de pel·lícules, també a l’Aliança Francesa. S’hi projectava cinema de tot arreu: espanyol, italià, francès, alemany i rus. Jo soc molt fan del cinema soviètic, no del que lloa la cosa heroica, sinó de les actuacions, que són brutals, tenen una escola d’actors increïble, recordem que el Mètode Stanislavski és rus. 

· Quina importància té la història a la teva vida?
Soc llicenciada en història i, a Cuba, vaig exercir la professió en l’àmbit de la investigació. La història és una manera d’entendre l’evolució del món, un poble sense història és un poble amb Alzheimer. 

· Has col·laborat a la ‘Plaça Vella’?
Vaig escriure un dels articles dedicats a la història del cinema a Castellar que s’inclouen al número 62. Ha estat increïble, la gent no  hi dona importància, però és molt interessant que, a principis del segle XX, en un poble de 4.000 habitants, hi hagués aquest entusiasme pel cine; la gent es va sentir atreta per aquest invent. Sí que és cert que també hi havia negoci, però tot i l’àmbit empresarial que hi va apostar, també hi havia espais com l’Ateneu, que competia amb pel·lícules de gran qualitat, res a envejar les altres, al contrari.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
L’humor

Un defecte que no pots dominar?
Incontinència verbal

Una persona que admires?
El meu pare

Un director de cinema?
Andréi Kontxalovski

Quin plat t’agrada més?
La paella del meu marit

Un gènere cinematogràfic?
Temes socials, sobretot, del món àrab

Un país?
Grècia

Un llibre?
‘Guerra i pau’, de Tolstoi

Una música?
Troba tradicional cubana

Un racó de Castellar?
Els camps de Can Casamada

Un desig?
Que la gent pugui pensar per si mateixa