24  Contra Natàlia Cerezo_617x412
Natàlia Cerezo, escriptora, correctora i traductora. || J. CEREZO
26/04/2019 Entrevista
"El conte té moltíssimes coses a dir, tantes com la novel·la"

La Natàlia Cerezo és correctora i traductora. I escriptora emergent, guanyadora del premi Ojo Crítico de Narrativa 2018. Dimarts va estar signant llibres per Sant Jordi i ha estat convidada a la Fira del Llibre de Buenos Aires

Marina Antúnez

· T’esperaves la resposta que ha tingut el teu primer llibre, ‘A les ciutats amagades’?
Gens. Quan em vaig fer a la idea que el publicarien (que també em va costar) creia que passaria més desapercebut. M’ha sorprès que el llegís tanta gent, i que a sobre els agradés! Ha estat molt agradable.

 

· Quan fa que escrius?
Tota la vida, sempre m’ha agradat molt. Quan era petita escrivia en una llibreta les històries que m’explicava la meva iaia, crec que encara la guarda. O feia poesies horribles, amb musclos i petxines que trobava per la platja i rimes amb infinitiu.

 

· Quins són els temes més recurrents a les teves històries?
Em fascina molt el moment en què ens fem grans, quan deixem de ser uns nens i ens convertim en adults, molts dels contes tracten d’això. Sempre hi ha una pèrdua i un passat idealitzat que m’interessen molt. I no sé si és un tema pròpiament dit, però també intento explicar emocions complexes de la manera més senzilla possible.

 

· Expliques experiències vitals?
No gaires, tot i que hi ha algun conte que sí que és una mica més autobiogràfic. El que sí que faig molt és aprofitar llocs on he estat, com el càmping, o deixar picades d’ullet per a la gent que m’és més propera. Per exemple, hi ha un personatge que es diu Roc pel meu germà, que és geòleg.

 

· Reivindiques el gènere del conte?
Sempre. És un gènere una mica maltractat. Només perquè és curt, la gent es pensa que és fàcil, o que és una mena d’introducció abans de fer una novel·la, i no és així. El conte té moltíssimes coses a dir, tantes com la novel·la, només que ho fa amb una tècnica diferent. És com si et demanessin que triessis entre el pare i la mare, en la majoria dels casos escollir és impossible. Tot i que jo, de moment, trio el conte.

 

· Quines són les teves influències?
Qualsevol cosa ben escrita pot influir-te, però a mi els anglosaxons em tenen el cor robat. M’agrada molt llegir-los en anglès perquè és una llengua molt sintètica, que diu molt amb molt poc. De contistes, m’agraden Mansfield, Munro, Cheever, O’Connor, McCullers... I d’aquí, la Rodoreda, la Víctor Català... N’hi ha tants!

 

· Combines l’ofici d’escriptora amb el de correctora i traductora per voluntat o per necessitat?
S’ha de tenir molta sort o escriure molt ràpid i vendre molt per viure només d’escriure! De tota manera crec que, fins i tot si pogués fer-ho, preferiria combinar-ho amb altres coses que et permetin agafar distància i aprendre a escriure d’altres maneres, a més d’oxigenar-te una mica.

 

· T’han entrevistat a TV3, al Punt, a Ràdio Nacional, a Catalunya Ràdio... t’has tornat mediàtica en pocs mesos?
Uf, què va! Em segueixo sentint molt incòmoda quan haig de parlar en públic, tot i que no em tremolen les mans com al principi, per sort!

 

· Ara participes a la Fira del Llibre de Buenos Aires. Què n’esperes?
Estic molt nerviosa! Haig de fer un conte a sis mans i participar en una taula rodona. Com que no m’agrada gaire parlar en públic, em resultarà difícil. D’altra banda, aquestes coses sempre són interessants de viure, ni que sigui per veure com és una fira d’aquestes dimensions per dins i com funciona tot. I és clar, per veure una mica de món.

 

· Com valores el panorama literari actual? Es ven sempre el mateix?
No estic gaire al dia sobre el panorama actual, però suposo que si saps buscar, sempre trobes coses bones. El Josep Lluís Badal, per exemple, és una bèstia, i no ho dic perquè el conegui, ni perquè hagi ajudat tants joves del poble. Quan un és bo, és bo, i ell té un estil tan ric que llegir qualsevol cosa seva és com seure en un banquet i posar-te les botes amb el teu menjar preferit.

 

· Projectes personals de futur?
Vaig escrivint, però això no vol dir que hagi de publicar res. En tinc prou amb anar fent, com he fet sempre, sense esperar res. Trigo tant a escriure cada conte que posar-me qualsevol termini no és realista. 

 

Les 11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt tímida


Un defecte que no pots dominar?
Patidora


Un escriptor de referència?
N’hi ha tants! Va, avui la Rodoreda


Quin plat t’agrada més?
El caldo i la truita de les meves iaies


Un músic o grup de música?
Cut Copy


Un viatge pendent?
L’Antàrtida


Una bona història?
Les que m’explicava la iaia de petita


Un bon llibre?
‘L’home il·lustrat’, de Ray Bradbury


Un paisatge literari?
Mart


Una pel·lícula?
‘Jurassic Park’


Un desig?
Veure l’aurora boreal

Comparteix
M'agrada
Comentaris