A7R07212 2_1440x961
Begoña Lasaosa, voluntària de Càritas Castellar. || Q. P.
20/11/2026 Entrevista
Begoña Lasaosa: "No podem passar per aquest món sense fer res"

Viu el voluntariat com una manera d’entendre la vida, un compromís heretat de la seva mare. Fa 25 anys que dedica temps a Càritas i està convençuda que ajudar els altres és una responsabilitat de servei compartida 

Marina Antúnez

· Quan vas venir a Catalunya?
Jo soc del nord. La meva mare era d’allà, vaig néixer a Bermeo. Vaig estudiar a Bermeo, on vaig estar interna perquè els meus pares eren a Saragossa. Després, van venir cap a Catalunya i jo també, a estudiar a Barcelona quan tenia 18 anys. Més tard, vaig conèixer el meu marit i em vaig quedar. A Castellar del Vallès vam venir perquè el meu cunyat, Josep Gibert, vivia aquí. Veníem a veure’l i vam acabar aterrant aquí.

 

· De què has treballat?
Vaig començar d’infermera perquè havia estudiat infermeria, però no vaig poder amb el que veia, i és que em fa por la sang, fixa’t quina contradicció! Després, vaig aprovar unes oposicions i vaig treballar de funcionària a la tresoreria d’hisenda.


· Quan temps fa que ets a Càritas?
Fa 25 anys. Començar amb Càritas va ser molt bonic perquè vaig conèixer una persona que m’estimo molt, que és el Pep. Ell anava a prendre el cafè a una taverneta que hi havia davant del Calissó, que ja va tancar. Parlant i parlant, li vaig dir: “Pep, a mi m’agradaria fer alguna cosa aquí, perquè vinc de Sabadell, on feia de catequista a la Creu Alta”. I em va dir: “Ah, doncs mira, ves a Via Solidària”. Allà hi havia la Paquita Antonell i el Ramon Moix i vaig començar amb ells, que em van ensenyar moltes coses. Després, em vaig quedar amb mossèn Ramon Villarino, un gran sacerdot.

 

· A Càritas, quina tasca fas?
Som un equip de 21 persones i entre tots ho fem tot. El que passa és que sempre hi ha d’haver algú que digui si hem de fer una cosa o una altra i cal una mica la coordinació.


· Com us organitzeu?
Tenim una sort a Càritas, que he de destacar: l’Ajuntament i, sobretot, els serveis socials. Hi ha unes persones que ens ajuden molt. Quan detectem problemes relacionats amb papers o qüestions d’aquest tipus, ho derivem allà. Després, si consideren que necessiten aliments, ens les deriven a nosaltres.
El 99% de les persones que venen a Càritas són derivades de serveis socials. La tasca que fan és molt bona. Tenim la sort d’estar ben acollits.

 

· Quantes persones ateneu?
A Castellar, ara mateix estem atenent unes 420 o 430 persones, són unes 170 famílies. Som a Càritas, a l’Espai Tolrà, els dimarts i els dijous, de 15 a 16 h, per recollir aliments. Hi ha voluntaris que s’encarreguen d’ordenar els aliments i posar-los a les prestatgeries. Donem productes bàsics: llet, macarrons, arròs, oli, vinagre, llegums, sucre, farina... Cada mes, el Banc dels Aliments ens porta una quantitat que correspon al nombre de persones que tenim. També ens envia fruita, però aquesta s’ha de repartir de pressa. I tenim la sort de comptar amb la Cooperativa Consum, que ens proporciona carn fresca i verdura i fruita. A més, tenim servei de recollida de menjar als menjadors escolars. Hi ha voluntaris que cada setmana van a buscar-lo. Les cuineres són molt eficients, ens preparen tàpers, ho posem amb bosses i quan venen les famílies s’ho poden endur a punt.

 

· I us ocupeu del Gran Recapte.
Sí, fa quatre anys que fem el Gran Recapte i que els aliments es queden aquí. Ho podem fer, ho he de dir, gràcies a la brigada, que fa una tasca meravellosa. Són els qui s’encarreguen d’anar a buscar els palets quan els supermercats tanquen a la tarda. Després, els porten al local de Càritas.
Aquest any hem recollit 4.000 quilos, menys que l’any passat, però perquè va ploure i això va passar factura. També hem d’agrair la participació dels nens del Casal i de l’Institut Puig de la Creu. Fa il·lusió, tenim reforços i quan siguin grans, agafaran la batuta.

 

· Què et motiva, de Càritas?
La meva mare sempre deia que en aquest món hi hem vingut per alguna cosa, per ajudar-nos els uns als altres. El qui tens al teu costat també és part de la teva família, una continuació. Hem de fer servei. No podem passar per aquest món sense fer res. Això va arrelar dins meu.

 

· Com és el teu dia a dia?
M’agrada molt llegir. I ara també estic fent una manta de punt. I a Càritas, a banda de la feina més directa amb les famílies, també hi ha molta paperassa i feina de coordinació, que també s’ha de fer. 

 

Les 11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt constant


Un defecte que no pots dominar?
Em costa perdonar


Una persona que admires?
Santa Teresa


Una causa solidària?
Metges Sense Fronteres


Quin plat t’agrada més?
La paella


Un músic?
El jazz, en general


Un viatge pendent?
Àvila


Un llibre?
L’‘Odissea’ i la ‘Ilíada’


Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’


Un racó de Castellar?
El nucli antic


Un desig?
Que ningú hagués d’anar a Càritas

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara
Comparteix
M'agrada
Comentaris