Carles Xuriguera: "Estem cada vegada més desconnectats de...

· Què et va portar a canviar l’Empordà per Sant Llorenç Savall?
L’amor. La meva dona era d’aquí. Ara som propietaris forestals, la Marta Margenat i jo mateix, i estem implicats amb el poble i l’associacionisme. Des de fa sis anys, soc president de l’Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall.

· Cal fer pedagogia sobre la importància de la gestió de boscos?
La societat està cada vegada més desconnectada del món rural. Ens hem d’explicar molt bé, perquè no és cap pecat, fer gestió forestal. Ens convé, i no només a l’estiu. Cal tornar a reactivar aquests boscos. Mols estan abandonats. El bosc ha perdut el sentit que tenia fa cent anys. Molts dels propietaris forestals no saben quina part de bosc els pertany. Però aquest no és el cas de la nostra associació, perquè hem pres molta consciència de la importància de la gestió del bosc.

· Quin paper hi juga l’administració pública?
S’està fent un treball immens per part d’ajuntaments com el de Castellar. L’Ajuntament ha entès el valor forestal que té i hi destina recursos, i té la intenció de posar-ne més. Que es pugui treballar conjuntament sector públic i privat, és importantíssim.

· Què és la gestió forestal?
És la prevenció d’incendis, la fixació de CO2 al sòl, l’alliberament d’aigua per alimentar els aqüífers, i sobretot, vetllar per la biodiversitat del bosc mediterrani, l’autòctona. El bosc mediterrani és complex però riquíssim. La recuperació d’agricultura i ramaderia enmig d’aquest entorn també seria important.

· De fet, tens 2.400 gallines ecològiques a l’EcoGranja La Roca.
Sí, és un projecte que té vint anys d’història que portava la Montserrat Ferrer, que tenia aquesta granja dins de la meva finca forestal a la masia de La Roca, a Sant Llorenç Savall. Quan es va jubilar, el volia traspassar i me’l vaig quedar. Té molt de sentit per tancar el cicle. És economia circular. També ens dediquem a l’horta de verdura, flors i herbes culinàries amb la cooperativa Les Refardes.

· Et consideres un pagès?
Als pagesos els tinc molt de respecte per tot el que pateixen. Dir-me pagès és com faltar-los al respecte, però sí, estic vinculat al món de la pagesia, de l’agricultura i la viticultura. Tenim 2.400 gallines ecològiques, 4 ha de vinya ecològica, 50 ha de bosc i 1,5 ha d’horta.

· Fa vint anys, dalt de l’escenari, t’imaginaves que acabaries vinculat a la pagesia?
Vinc del món de la petita pagesia de l’Empordà. Soc de Torroella de Montgrí i a casa teníem hort, camps, vinyes, bestiar –porcs i conills–, i secà. L’àvia matava els conills i els tenia penjats a la cuina. Ara això ja no es veu. Fèiem vi per al nostre consum, però després em vaig professionalitzar i em vaig passar cinc anys al Consell Regulador de la DO de l’Empordà.

· I a la vinya hi has tornat però a la vall d’Horta, a La Muntada.
Per desgràcia va sorgir l’oportunitat. L’Adrià Garriga, que va començar el 2010 el projecte vitivinícola de la Vall d’Horta, amb el parc natural de Sant Llorenç i la Diputació de Barcelona, va morir amb 49 anys. Vaig veure néixer aquest projecte, i hi tinc un vincle d’amistat amb aquestes vinyes i el record de l’Adrià. Les continuo cuidant perquè pervisquin.

· Et planteges tornar a comercialitzar el vi?
Encara no. Les vinyes han de sortir a concurs públic i de moment tinc un contracte d’explotació. Però tornar a donar vida agrícola i cultural a la vall d’Horta, tal com ho entenia l’Adrià, té molt de sentit per a mi.

· Deixaries els escenaris per dedicar-te 100% al camp?
Fa uns anys, tenia la sensació que ho havia fet tot al món de faràndula i vaig tenir una petita crisi. Durant 10 anys vaig fer 75% de pagès i 25% als escenaris. Ara estem molt potents al teatre amb el Fel Faixedas, molt agraïts de tot el que ens ha donat l’espectacle Les Mares, que també vam portar a Castellar i que acabarà l’any que ve. A més, estrenarem una obra de teatre el 2027 i també ha sorgit el projecte de ràdio de La Renaixença amb el Peyu. De moment, vull mantenir la combinació dels dos mons.

Un tret principal del teu caràcter?
Alegria
Un defecte que no pots dominar?
Un cert punt de tristesa
Algú a qui admiris?
Rafael Faixedas
Un desig?
Viure molts anys
Un humorista?
Jacques Tati
Un producte de km 0?
Els ous ecològics d’EcoGranja La Roca
Una pel·lícula?
‘Jour de fête’, de Jacques Tati
Un llibre?
‘Escafarlata d’Empordà’, d’Adrià Pujols
Un bosc?
El de Sant Llorenç Savall
Un viatge pendent?
Canadà
Un racó de Castellar?
Estic enamorat del nucli antic

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Carles Xuriguera: "Estem cada vegada més desconnectats del món rural"