Eduard Garcia: "El que t’ofereix la ràdio local mai t’ho donarà l’emissora generalista"

· Quina ràdio vas trepitjar primer?
Quan tenia 14, a Ràdio Clot, l’emissora del meu barri a Barcelona als anys 80. Poc després, vaig fer de tècnic com a professional a Ràdio Stéreo, una emissora “al·legal” de Barcelona amb molta audiència. Mentrestant, escrivia articles a  El Observador i feia reportatges. Vaig tenir clar des del primer moment que volia fer periodisme, m’havia convertit en un malalt de ràdio.  L’any 1994 vaig començar a col·laborar a Ràdio Castellar, al carrer de Torras, quan Ramon Costa n’era director, fent un programa amb el Xavier Vidal que es deia Un tomb per la vila. La ràdio era molt a precari, però seria l’embrió per començar a estructurar uns informatius amb cara i ulls i una programació amb regularitat. L’any 2000 vam passar al carrer Major.

· I què va canviar, al carrer Major? 
Vaig passar a ser director de l’emissora. I amb l’Àlex Portolés com a cap de premsa vam apostar perquè la ràdio fos un referent per al poble. Recordo molt la primera redacció d’informatius, per a mi va ser com una mena de dream team, amb Eva Arderius, Cristina Herranz, Montse Ferrer, David Sánchez, Jordi Moré, i tantes altres persones que no em vull descuidar. Érem un equip jove i motivat d’estudiants de periodisme. A més dels informatius, també vam dotar l’emissora d’una fórmula fresca de continguts que generava molta participació. El magazine La Drecera, els programes de col·laboradors, el Quin Cacau, les tertúlies per on cada mes passaven més de 30 persones de formes de pensar diferent. I el que també recordo és la ràdio al carrer, integrada al batec del poble, o els  premis que vam rebre per l’espai de gent gran a l’Obra Social Benèfica. 

· I va entrar internet a la ràdio...
Des del primer moment vam tenir clar que era un tren que no podíem deixar escapar. L’any 2003 la ràdio va començar en línia. Emetre per internet va suposar un canvi qualitatiu molt important. També vam voler ser presents a les xarxes. Això, a les ràdios petites, ha fet augmentar molt el volum de feina, però no les plantilles. Però lluny de renunciar-hi, hi hem apostat per adaptar-nos als nous temps.

· Les grans emissores fan la competència a les petites?
No, hi ha qui escolta el Basté o la Rosel al matí i el magazín de la seva ràdio. La informació que et dona l’emissora local mai te la donarà la ràdio generalista. Les ràdios locals fem escola, ho subscric, però ja cansa [riu]. El plantejament d’una ràdio ha de ser el de trobar espai entre professionalitat i col·laboracions. El professional d’una ràdio local és tan vàlid i ha de ser tan  bon periodista com el d’un mitjà gran. Fem el mateix, l’únic que canvia és l’àmbit informatiu.

· De quina manera vetlla la Federació de Mitjans per les ràdios locals?
Serveix com un espai d’intercanvi d’experiències entre ràdios locals i els seus professionals, i ofereix formació. Mentre que La Xarxa és una productora de continguts, nosaltres exercim com a lobby del sector. La nostra tasca és la de reivindicar i posar en valor el paper dels mitjans de comunicació de proximitat. Des del 2016 en soc president, com a representant de prop d’un centenar de mitjans. La Federació és una interlocutora davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i darrerament, treballem amb molta complicitat amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb qui coorganitzem taules rodones i jornades de formació.

· Com ha afectat la pandèmia?
Ha anat molt en funció del grau de tecnificació, professionalitat i de l’equip humà de cada emissora. S’ha demostrat més que mai la nostra capacitat d’adaptació, emetent cada dia des de casa amb situacions personals complicades, o des del carrer. Hem complert amb la nostra obligació de missió de servei públic, sent l’altaveu del que passa al nostre poble o ciutat, i que  cap altre mitjà no informa tant pròximament com nosaltres som capaços de fer. 

· La llibertat de premsa està en risc?
La pandèmia ha fet que s’hagi coartat força. Quasi no es feien rodes de premsa o, si es feien, eren telemàtiques i dificultaven la capacitat de repreguntar. La informació ha arribat de forma més unilateral. L’ús generalitzat de les xarxes socials per part de polítics, governs i institucions ha fet creure que tenim prou informació, però falta contrast, rigor i verificació, i això és responsabilitat dels mitjans de comunicació, sobretot, dels públics.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Vehement

Un defecte que no pots dominar?
Tossut

Una persona que admires?
Mònica Terribas

Un programa de ràdio?
‘La nit dels ignorants’

Quin plat t’agrada més?
Un bon arròs

Un color
Blau

Un llibre?
Qualsevol de poesia de Miquel Martí i Pol

Una música?
Tota. Sobretot, el jazz, la clàssica i el funky

Una pel·lícula?
‘La vida de Brian’

Un país?
Uzbekistan

Un racó de Castellar?

El casc antic