Carme Pelayo: "La marxa nòrdica és una peça fonamental del meu dia a dia"

· Quan comences a relacionar-te  amb l’excursionisme?
M’hi vaig iniciar de joveneta. Quan anava a l’escola Immaculada de Sabadell ja sortia. Anàvem amb les xiruques i pujava muntanyes, m’agradava. Amb el grup amb què vaig començar a sortir fins i  tot vaig fer escalada, no gaires cops, però alguna cosa havia fet.

· I vas seguir fent muntanya?
Vaig tenir una època més sedentària, sobretot, quan vaig ser mare, però fa un parell d’anys m’he animat a tornar a fer sortides. A la marxa nòrdica és on estic més ficada.

· Per què tries Castellar per viure?
Estava cansada de tanta gent, volia viure una vida més tranquil·la, més en contacte amb la natura. Des de Sabadell era complicat perquè s’ha fet massa gran. Castellar era el lloc que reunia les condicions que buscava i ha estat la idea més encertada. Els meus dos fills han tornat a Sabadell, ara ja són grans, però jo ja no hi tornaré [riu]. 

· Quan et vas iniciar en la tècnica de la marxa nòrdica?
Quan vaig venir a viure a Castellar, ja fa 5 anys, em vaig iniciar en la marxa nòrdica del Centre Excursionista de Castellar. Rafel Serra m’hi va animar, ens coneixíem de molts anys perquè havíem treballat junts. M’hi va engrescar i ara n’estic gaudint molt. S’està convertint, no en una professió, perquè no ho és, però sí en una cosa que m’ajuda cada dia, ara és una peça fonamental del meu dia a dia. 

· Per què creus que agrada tant?
La marxa nòrdica s’ha posat molt de moda, sobretot, per l’efecte de la pandèmia, però de fet és una activitat que ja fa molt temps que està implantada al món. 

· Qualsevol persona ho pot fer? 
És una activitat que no té cap contraindicació per a ningú, tothom pot fer marxa nòrdica, nens petits i gent gran. Una dona embarassada en pot fer sense cap risc de res. A més, es practica a la natura i, com que es fa en grup, socialitzes molt. Requereix tècnica, això sí, per la posició del bastó, que no té res a veure amb la que es fa amb el trekking, i el tema de la coordinació no és fàcil, perquè el bastó ha d’anar a darrere, has de fer obertura de mà per fer un bon bombeig sanguini, però un cop agafes la tècnica, després ja et surt tot bé. Fins ara, no m’havia vinculat a cap entitat. Quan vivia a Sabadell, només vaig anar puntualment a la UES, però pels meus fills, que hi feien la Marxa de Regularitat.

· I ara entomes la presidència del CEC des d’aquest mes de maig.
Va ser una decisió força pensada. L’opció de fer-ho va venir arran de la dimissió de la presidenta anterior. A la junta ens vam plantejar: “Què fem?”. Els altres companys, Josep Serrà i Rafel Serra, em van proposar continuar amb la presidència, més que res perquè per primera vegada a la història del centre s’havia presentat l’oportunitat que una dona fos presidenta, però el mandat de la presidenta anterior va ser molt curt, només de 7 mesos, i no s’havia donat l’opció de conèixer com una dona podia fer front a aquest càrrec.  Aquesta va ser la consideració que va pesar més a l’hora de prendre la meva decisió. Crec que puc demostrar que una dona pot estar al capdavant igual que un home. 

· T’acompanyen dues dones més, a la junta directiva, oi?
Sí, dues dones força potents. Patrícia Piñol, per la seva joventut i la seva mirada al futur, i això és importantíssim per a l’entitat, ella té moltes idees i fa moltes aportacions. La Montse Arderius, per la seva experiència professional. I també segueixen a la junta el Rafel i el Josep, que han demostrat sobradament la seva vàlua i que són coneguts al poble. Soc molt afortunada amb aquest equip. 

· Quins objectius es marca la junta per a aquests quatre anys?
Que la gent jove pugui veure que, al CEC, es poden fer moltes activitats, que hi ha opció d’oci. I agafar part dels nens de Castellar amb l’Esplai Corriol per orientar-los al món de la muntanya. A més, les obres que hem fet, per exemple, també contribuiran a donar frescor i una imatge actualitzada del centre. Volem iniciar conferències i cursos, i ara ho podrem fer millor, més oberts a tothom. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt transparent

Un defecte que no pots dominar?
Massa sincera

Una persona que admires?
Frida Kahlo

Mar o muntanya?
Muntanya

Quin plat t’agrada més?
Els canelons

Una comarca?
El Vallès Occidental

Un llibre?
‘Cien años de soledad’

Una pel·lícula?
‘Rebelde sin causa’

Un país?
L’Índia

Un racó de Castellar?
L’església de Castellar

Un desig?
Ser recordada com la resta de presidents