Carlos Rivero: "Per a mi, el baix és el millor instrument del món, té de tot"

· Des de quan et relaciones amb la música?
Vaig començar a fer concerts als 14 anys, ja fa més de 25 anys. Entre els 21 i 22 anys vaig començar més seriosament. He combinat la feina de músic de concerts amb la de professor de música. Actualment, treballo com a mestre  en un centre de primària i soc professor a l’escola Artcàdia.

· I has fet formació reglada?
Em vaig formar com a músic. Soc de Molins de Rei. Al Papiol vaig estudiar a l’Escola Municipal de Música, on vaig trobar un lloc molt interessant, amb professors de Taller de Músics i l’Aula. Era una mena d’oasi de música moderna, on tenies conjunts instrumentals, orquestra, banda, funcionava molt bé. Anys després vaig fer les proves d’accés a l’ESMUC, però no vaig entrar-hi. En tot cas, però, em quedo amb el procés, perquè va ser un any d’estudiar molt, que em va anar molt bé per preparar-me.  

· En quins projectes has treballat?
He col·laborat en diversos projectes. Per exemple, amb The Mamzelles i Andreu Rifé. Va ser així com vaig entrar al circuit professional. També he participat, aquest cop com a guitarrista, al projecte Emil et Il, d’Eduard Tudela, i estic amb els The Txandals, un grup de versions. Som residents de la Sala Luz de Gas i fem molts concerts en directe. Tenim força feina, aquest estiu. 

· Què és, per a tu, la música?
La música, per a mi, és un instint. Allà on veig un instrument, em poso a tocar. Sobretot, m’agrada tocar en directe. Gravar un disc està molt bé, però prefereixo fer directes.  

· Per què vas triar el baix?
Per a mi, el baix és el millor instrument del món, té una mica de tot, una part melòdica, una d’harmonia i una molt rítmica. Ets a mig camí de tot, però fas que totes les peces encaixin, és el ciment dels maons. 

· Parla’ns del projecte Sildàvia.
És un projecte musical que neix de Gerard Capdevila, cantant, compositor, productor i ànima d’aquest grup. Érem companys a l’institut, ens vam retrobar i em va oferir afegir-me com a component del grup, fent el baix. També hi toquen Enric Berguedà (bateria), David Murillo (guitarres) i Oriol Cortadellas (teclat i sintetitzadors). Des del primer moment em va agradar molt, es trobava a cavall de Radiohead i Pink Floyd. Tot i que no tenim etiqueta, fem rock. Potser s’hi escau la de rock metafísic, però fem cançons, al cap i a la fi. Jo feia molt temps que no tocava en un grup de temes propis que m’agradés o en què controlés tots els aspectes creatius i Sildàvia és un projecte molt interessant i productiu, en què cada component controla la seva part.

· Sildàvia té discos?
El primer disc va sortir fa tres anys, es diu El capvespre dels déus, i fa pocs mesos hem tret l’EP Cartografia. El primer disc és un doble vinil. Vam haver de fer un Verkami per poder-lo publicar. Potser és una cosa vintage, però ara jo penso que treure un disc físic és un valor afegit, nosaltres som fills del físic. La productora Escènica Cultura va apostar-hi i el que hem tret és un disc doble, amb quatre cares, amb cançons quasi enllaçades. L’EP és un desplegable, de fet, a dins no hi ha CD sinó les lletres i un QR per poder accedir a les cançons, que és clar, també pengem a Spotify, perquè no es pot donar l’esquena al temps que vivim. 

· Les lletres són importants, per a vosaltres?
Sí, molt importants. A El capvespre   dels déus volíem treballar amb la mitologia nòrdica, una mirada com un final de cicle i un renaixement. Són lletres una mica apocalíptiques. A l’EP, la idea és la de tornar a fer, tornar a cartografiar, són lletres més optimistes. La idea mateixa de Sildàvia és la d’un lloc imaginari, oníric. El mot té una referència tintinaire –el Gerard és molt de Tintín– però fa referència més aviat a un lloc que no pots tocar. 

· Com es presenta el futur del teu grup?
Vam fer el concert de presentació del disc a l’octubre. I aquest estiu encara no farem concerts, perquè tot s’està reprogramant i als festivals era difícil que ens afegissin. Però hem rebut respostes molt positives de diversos llocs, estem a l’espera. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Molt tranquil

Un defecte que no pots dominar?
Soc insegur

Una persona que admiris?
Sting

Un grup de música?
Pearl Jam

Quin plat t’agrada més?
Vedella amb bolets

Una dècada musical?
Anys 90

Un llibre?
‘Victus’, d’Albert Sánchez Piñol

Una disc?
‘Ok Computer’, de Radiohead

Una pel·lícula?
‘Snatch’

Un viatge?
Costa Oest dels Estats Units

Un racó de Castellar?
Era d’en Petasques