‘Fragments d’infinit’ de Josep Pérez González

L’artista local Josep Pérez González exposa la mostra titulada Fragments d’infinit al Calissó, fins al proper 31 de juliol. Llicenciat en Belles Arts,  en  l’especialitat de pintura, i llicenciat també en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, ha ampliat la formació artística experimentant amb tècniques de cianotípia, gravat calcogràfic i litogràfic menys tòxic, i procediments digitals.

Les seves, són obres abstractes, monotípies que l’autor elabora a mà, amb l’ajut d’un tòrcul i aplicant tècniques de gravats calcogràfics, litogràfics i gofrats (relleu).

Tot i que la interpretació de l’art abstracte pot variar a ulls de cada observador, es poden identificar alguns elements simbòlics comuns: El cercle central (blau o vermell). Aquest cercle és un símbol molt potent i universal, que pot representar el planeta Terra o un cos celeste (per la textura i el color, especialment el blau), l’eternitat i la perfecció, ja que no té ni començament ni fi, o un ull o una mirada interior, símbol d’introspecció o consciència.

Altres elements característics de Pérez són les formes vegetals blanques. Aquestes figures simbolitzen la vida i el creixement amb una connexió amb la natura, la fragilitat i resiliència, per la delicadesa de les formes però també la seva persistència
visual sobre fons densos. També poden suggerir una presència humana metafòrica, com si fossin extensions de l’ésser.

En l’obra de Pérez, també hi ha simbolisme en els fons abstractes i textures. Cada imatge té un fons amb textures riques, que poden evocar paisatges imaginaris o superfícies, moviments interns emocions profundes, com si fossin mapes.

D’altra banda, els colors (gris, marró, vermell) poden representar transicions entre llum i foscor, terra i aigua, fred i calor.

Pérez crea construint amb fragments, fent reserves de paper gofrats al voltant que donen sensació de reconstrucció o desintegració com si fossin restes d’una memòria o somni, d’identitat fragmentada o en procés de reconstrucció i un llenguatge visual de poesia visual, no narratiu però carregat de sensacions.