Àngel Sánchez: "Sempre dibuixo amb llapis, el blanc i negre m’encanten"

· Quan vas començar a dibuixar?

Sempre m’ha agradat molt dibuixar, des de petit, tot i que no sempre ho he fet de forma continuada. Vaig començar quan veia Disney i dibuixos que m’agradaven molt, els copiava i mirava de fer-los igual. Però com que feia molt esport, no m’hi podia dedicar el temps que jo volia.

· Vas reprendre el dibuix quan vas deixar l’esport?

Sí, quan vaig deixar el bàsquet vaig tornar a provar de dibuixar. Això va ser l’any 2013. Vaig agafar l’estil de retrat, sempre de forma autodidacta. Vaig fer algun grafiti al meu local i sobre paper. M’agraden molt els murals als blocs de pisos, que ara s’estan posant molt de moda a tot Europa, sobre façanes molt grans. En un any vaig fer una evolució molt gran, però el 2014 van néixer els meus fills bessons i vaig haver de parar altre cop.

· Quina tècnica utilitzes?

Sempre dibuixo amb llapis, el blanc i el negre m’encanten. Potser crida més l’atenció la pintura, però a mi se me’n van els ulls al blanc i negre. Vaig provar el llapis i així he seguit. Em vaig comprar pols de grafit, difuminadors, i una goma d’esborrar, que té un protagonisme molt important en el meu dibuix, encara que no ho sembli, perquè dona uns efectes brutals. Com a suport, utilitzo el paper, amb diferents gruixos, perquè surten efectes diferents, més difuminat, més marcat, així, vaig jugant. Vaig provar el carbó i està molt bé, però com que sempre he fet servir el llapis vull seguir evolucionant per aquí.

· Professionalment, què fas?

Soc pintor decorador. No té res a veure amb el dibuix, tot i que he fet alguna cosa en parets de clients. M’agradaria poder aplicar algun encàrrec en alguna paret.

· Amb què t’inspires?

Miro molt imatges i vídeos d’Instagram. Segueixo molt Gottfried Helnwein, un artista hiperrealista increïble, i també en segueixo d’altres perquè m’agrada agafar molts estils. Ara no has d’anar a cursos, per Internet hi ha molts vídeos. I els meus dibuixos són a partir de fotografies. No faig quadrícula ni res. Començo per un ull i quan ja tinc la mirada ja ho tinc, la resta surt sol. Quan dic: “ja ho tinc!”, començo amb el dibuix i gaudeixo molt amb les ombres, tan difícils de treure com la llum.

· Què és l’hiperrealisme?

És intentar agafar al màxim l’expressió, fer-ho al més real possible, que sembli una foto. Jo no tinc el temps d’arribar fins aquí però si m’hi dediqués podria arribar a fer coses molt interessants. A Castellar em coneix molta gent pel tema de l’empresa, però no em coneixen en la faceta de dibuixant. Per això m’ha fet molta il·lusió poder exposar al Calissó, on podreu veure una mostra dels meus dibuixos titulada Lights & shadows, fins al dia 2. Estic molt agraït de l’oportunitat.

· Sempre fas retrats?

Sí, perquè m’encanta poder treure la mirada, quan ja la tinc en un paper en blanc és brutal. No m’agrada fer abstracte, ni paisatge. Vaig dibuixar els meus fills i també he fet un autoretrat. Era la primera vegada que feia unes mides tan grans, de 40 x 55 cm, no sabia si em sortiria bé, però ara que està acabat jo m’hi veig reflectit, i volia exposar-ho perquè la gent em fes la crítica, perquè valorés la meva obra, perquè no sé el nivell que tinc. El meu retrat va ser un repte molt gran, i no et pensis que el fes tot seguit, sinó mentre feia el sopar, una estona, després una estona més... En total, dec tenir uns 20 dibuixos, suficients per poder fer la meva primera exposició.

· Quins reptes tens?

M’agradaria poder presentar-me al museu MEAM (Museu Europeu d’Art Modern), a Barcelona. M’agradaria tocar el color, és una cosa pendent que m’agradaria fer i de moment vaig veient gent i miro com ho fan. El pas següent, de moment, és fer un mixt de llapis amb color, que queda més artístic.

· Tens un do, n’hi ha prou?

Amb el do no n’hi ha prou, la pràctica fa molt. Molta gent podria dibuixar, si s’hi posés, l’entrenament compta. Jo ho noto, si fa temps que no practico. Quan dibuixes molt recordes els trucs, els efectes.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Alegre

Un defecte que no pots dominar?
Massa autoexigent 

Una persona que admires?
El meu pare

Un color?
El blau

Quin plat t’agrada més?
Qualsevol de la mare

Un llibre?
‘Deja de ser tu’, de Joe Dispenza

Una pel·lícula?
‘El pianista’

Un grup de música?
Blink-182

Un artista?
Banksy

Un país?
Bali

Un racó de Castellar?
Can Casamada