Albert Sorolla: "Abans, el Ripoll portava els colors de la temporada que ve"

· Quan vas crear l’ADENC?

Quan tenia 15 anys. En vaig ser president durant 10 anys. Érem un equip de gent que treballàvem per la defensa de la natura.

· Després, fundes Naturalea

Vaig decidir que havia de fer un salt i vaig muntar una empresa en què pogués fer les coses que m’agraden. Naturalea es crea de zero amb l’objectiu d’executar obra de qualitat. No ens pensàvem que ens en sortiríem, i ja fa 26 anys. Entremig, vaig treballar en escoles  tallers, fent actuacions i formació. Al principi, fent conservació, que és una jardineria pensada no perquè algú la mantingui sinó perquè es mantingui sola (pedra seca, etc).

· Com van ser els inicis?

Fèiem projectes però no hi havia ningú que conegués per què poses una planta aquí o allà, que conegués bioenginyeria del paisatge. Em vaig basar molt en el que veia que s’estava fent als EUA i a Anglaterra. Fèiem gestió forestal, tala d’arbres de finques, etc. Vam restaurar el camí dels Monjos de la Mola, punts del Montcau, el Garraf i, a poc a poc, vam començar a tenir cert volum. Vam veure que per poder sobreviure fent conservació havíem de solucionar problemes del territori, com estabilitzar  talussos, avingudes d’aigua, escorrenties, etc. Al principi, se’ns considerava gent friqui, que feia coses estranyes. Sempre penso que ens vam avançar en el temps. Ara se’ns té molt en compte, sentim que ens donen suport. Oferim solucions basades en la natura.

· Com hem de concebre el riu?

Al riu hi ha un cabal líquid i un cabal sòlid (còdols, terra, graves), i tots dos són importants. El Ripoll és un riu de graves, que han d’existir i mobilitzar-se. La gent s’obsessiona perquè els rius siguin verds, però si no tenen graves per moure’s, com que tenen molta energia, baixen més ràpid i poden arribar a excavar, enfondir, són un nervi. Un riu amb graves va més calmat i és més equilibrat i biodivers.

  · Quins són els obstacles del riu?

D’una banda, les preses, que no deixen transportar el cabal sòlid. Les que no tenen concessió s’estan desmuntant. També cal tenir en compte que hi ha un espai vital molt gran que ha de ser lliure pel riu. Si no ho respectem, hi poden haver efectes secundaris greus. Els rius hi són i hi seran, i hem de mirar que, quan fem obres, tinguin l’espai que necessiten. La idea equivocada que podem canalitzar i desviar el riu ha comportat problemes. I cal tenir present que els rius salvatges no són nets, tenen graves i troncs. Un altre problema és la canya americana, perquè es deixa arrossegar i ocupa el territori que va trobant, riu avall. S’ha d’eliminar des de la capçalera. És molt invasiva i de creixement ràpid i allà on s’instal·la hi ha molt poca diversitat, provoca un ecosistema malalt.

· Ha anat millorant l’estat del riu Ripoll al llarg dels anys?

Sí, el nostre clavegueram i el de les fàbriques ja no van al riu. Abans, el Ripoll portava els colors de la temporada que ve i feia molta pudor. A nivell de la qualitat de l’aigua, al riu hi ha dos grans problemes. A les ciutats amb superfícies impermeables, quan plou, els materials van a parar al riu i això és molt contaminant, tot es mor. I aleshores venen mosquits i mosca negra perquè no hi ha depredadors. Les depuradores, tot i que funcionen bé, segueixen alliberant elements que anomenem  contaminació difusa (fàrmacs, productes de neteja, etc.), que no sabem on s’acumulen ni com funcionen i que podrien ser la causa de malalties actuals (encara no provat científicament). A les ciutats s’està intentant fer que els sobreeixidors tinguin un sistema que permeti que l’aigua, abans d’arribar al riu, passi per una zona de filtre. Hi ha  plantes que creen les condicions ideals perquè els bacteris facin aquesta feina. A Montornès del Vallès, en aquest sentit, Naturalea ha creat The Urban River Lab (URL), un laboratori a l’aire lliure on s’investiga com treballen les plantes.

· Quins efectes té la sequera i com es pot actuar?

Buscant maneres de permeabilitzar el sòl. Ens plou menys i ens interessa que l’aigua penetri. A les ciutats, quan s’obre una zona nova amb parterres, s’ha d’intentar que estiguin per sota el sòl. Això crea millors condicions de temperatura i humitat. S’ha de potenciar la filtració de l’aigua, generar una ciutat-esponja i potenciar els refugis climàtics. L’urbanisme ha de canviar.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballador

Un defecte que no pots dominar?
La impaciència

Una persona que admires?
Ramon Margalef

Un paisatge ideal?
El del riu

Quin plat t’agrada més?
M’agrada tot

Un color
Verd

Un país?
Catalunya

Un viatge?
Escòcia, però no per feina, fent turisme

Un llibre?
‘Walden’, de Henry David Thoreau

Un racó de Castellar?
Castellar Vell

El futur del riu, blanc o negre?
Blanc, crec que cada cop el veurem millor