The Dynamic Boys

Probablement, el títol d’aquest escrit no diu res a la gran majoria dels lectors, però és el nom d’un grup musical que va ser referent important en el panorama de la música espanyola des del final de la dècada dels cinquanta. Ara, amb la mort d’un dels components, és oportú refrescar la història del grup, la seva trajectòria i la influència que va tenir i que, d’alguna manera, encara té. Es tracta del Dúo Dinámico. Ara sí que el nom sona.

Sí, aquest binomi musical format per Manuel de la Calva i Ramon Arcusa van decidir dedicar-se a la música; compondre, tocar i cantar era la seva passió i, dit i fet, plens d’il·lusió i convençuts del seu talent i les seves possibilitats es van presentar a Ràdio Barcelona, al programa La comarca nos visita, amb el nom The Dynamic Boys. Tothom sap, o bé molta gent s’ho pensa, que un bon nom artístic cridaner, potent i en anglès pot obrir qualsevol porta. Però el locutor de torn, Enrique Fernández, es va negar a fer servir el nom en anglès, segurament davant la certesa que faria el ridícul, atesa la impossibilitat de pronunciar una sola paraula en qualsevol llengua que no fos la castellana. Finalment, el destacat presentador va decidir empescar-se, a tall de traducció, una versió en la llengua pàtria i va presentar el grup com a el Dúo Dinámico.

Això va passar el 28 de desembre de 1958, dia dels Sants Innocents; però no  cal equivocar-se, el canvi de nom no va ser una innocentada sinó, senzillament, una imposició o decisió arbitrària habitual en l’Espanya d’aquell temps.

El nou nom va fer fortuna, Manolo i Ramon el van acceptar i a partir d’aquell dia es va mantenir així, i aquesta data es considera generalment com el naixement del grup.

Potser ara, sobretot els menors de seixanta anys, no són conscients de la importància que va tenir el grup i l’impacte que va causar en la societat espanyola. És probable que ni  ells mateixos en fossin conscients. 

Acabada la guerra civil, arran del cop d’estat perpetrat per part de l’exèrcit, Espanya es va veure immersa en una situació precària en tots els aspectes: misèria, analfabetisme, gana i aïllament internacional. 

La manca de llibertats, la repressió sistemàtica i l’adoctrinament ideològic i religiós privava de la possibilitat de conèixer expressions i avantguardes culturals forànies. Espanya es presentava com la terra promesa del totpoderós Déu que, amb la seva gràcia, va regalar a la nació un cabdill gairebé tan poderós com ell.

Les demostracions musicals se centraven en la copla o en el gènere anomenat “canción espanyola”. Davant d’aquest panorama, els joves espanyols necessitaven noves experiències; el rock ja s’implantava als Estats Units i s’expandia a Europa; a Anglaterra feia furor el pop, França i Itàlia aconseguien estils propis amb figures destacades i gairebé dues dècades després de la guerra, comencen a obrir petites escletxes en la cuirassa espanyola.  

La firma del  concordat amb el Vaticà (1953) i el conveni de col·laboració amb els Estats Units (Pactos de Madrid, 1953), que va deixar als americans instal·lar quatre bases militars al territori espanyol, van permetre a Espanya sortir de l’aïllament internacional.

En aquest moment d’incipient obertura comença a entrar, de manera controlada, censurada i restringida la frescor i estimulant cultura exterior, sovint reprimida, perseguida i moltes vegades de manera subversiva. És en aquest moment que Manolo i Ramon, dos nois de famílies emigrades a Catalunya, nascuts a Barcelona, es coneixen, connecten i creen una amistat i unes afinitats que els porten a crear el Dúo Dinámico.

Se’ls considera un dels grups pioners i més influents del pop espanyol i, després d’ells, van sorgir altres grups i artistes tan coneguts com Karina, Nino Bravo, Los Mustangs, Los Diablos, Tony Ronald, Los Bravos i molts altres. Van aconseguir ser ídols de masses i es pot assegurar que van ser els precursors del fenomen “fan” al país. Van trencar motlles, destacant amb un estil musical propi i es van aventurar a presentar-se amb temes composats per ells i reconvertir al  seu estil adaptacions d’artistes nord-americans.  Van tenir tanta repercussió que l’editorial Bruguera va publicar una revista setmanal titulada Confidencias del Dúo Dinámico, amb cent mil exemplars.

Van trencar l’estètica convencional i sòbria dels grups que habitualment vestien amb jaqueta; ells van imposar la seva pròpia imatge amb camisa blanca, pantaló blanc i armilla vermella. Aquesta imatge va esdevenir la seva marca d’identitat i encara se’ls reconeix així.

El seu èxit va ser tan aclaparador que omplien sales, encapçalaven les llistes de vendes, van protagonitzar pel·lícules, van guanyar festivals i van destacar com a compositors i productors per a molts altres artistes com Miguel Gallardo, Manolo Otero, Camilo Sesto, José Vélez, Rosa León, Àngela Carrasco, Los Chunguitos, Nino Bravo, Àngela Carrasco i, especialment, Júlio Iglesias. 

No cal oblidar que van ser els compositors de la cançó La, la, la que va guanyar el Festival d’Eurovisió l’any 1968, i que el 2007 es va estrenar a Madrid el musical Quisiera ser, basat en el grup i llurs cançons.

Podem continuar escrivint i detallant dades i dades tot resseguint la biografia i la trajectòria i del Dúo Dinámico, però caldria centenars de fulls; ara, cal recordar i tenir present que el pop espanyol és el que és, en part, a partir d’aquest grup. Ramon i Manolo o Manolo i Ramon, en una època difícil, van ser capaços d’innovar i, d’alguna manera, canviar la història del pop espanyol. Quan la indústria musical tot just estava a les beceroles, ells composaven, produïen, cantaven i tocaven. 

Recentment, va morir Manuel de la Calva, però encara podem gaudir de Ramon Arcusa. Ara toca agrair tot el que han creat, tots els moments que han regalat i tots els sentiments que han generat. Descansa en pau, Manuel; felicitat, Ramon, i record permanent del Dúo Dinàmic. Les seves cançons formen part de la banda sonora de les vides de molta gent.