Roger Mas, el nostre millor trobador intel·lectual

El músic solsoní Roger Mas té un do a l'hora d'explicar històries. Ho fa amb una naturalitat captivadora, amb una saviesa festiva que no abassega, amb el rodatge de qui fa mitja vida que volta per escenaris. Tant quan canta i recita amb sensibilitat com quan ho deixa de fer i es dirigeix al públic per fer-lo enriolar amb una anècdota narrada del seu llibre, El dolor de la bellesa. Afortunats es van sentir la majoria de castellarencs que es van plantar el dissabte a la nit davant del nostre millor trobador intel·lectual, en el concert organitzat per la CAL Castellar, que va exhaurir entrades i va despertar un llarg aplaudiment al final. 

N'hi havia uns quants que repetíem. Roger Mas ja va venir a l'Auditori l'any 2018 per presentar l'àlbum Parnàs, amb una escorta musical de primer nivell, joc d'il·luminació i mudat amb jaqueta de vestit. La segona ocasió ja ens coneixíem tots, hi havia aquella confiança de quan ja no cal trencar-se les banyes per impressionar la sogra, i es va presentar sol i casual a l'escenari. Ell i guitarra, una cadira, jersei i només acompanyat per les dues estelades i el cartell de la CAL. Tampoc calia més.

Com quatre anys enrere, va colpir el públic amb la cançó Jordi, aquell lament per l'execució d'un jove que 'no té vint anys encara, innocent com el cant d'un ocell una matinada clara'. O, per exemple, recitant el poeta Joan Maragall, amb Soleiada. Hi va afegir els èxits de 'Totes les flors' (2022), com Amb la polla i amb l'ou. Per a tot allò que no cap a les lletres de les cançons, tal com explicà, obria el llibre i llegia amb ritme de narrador experimentat passatges de la seva vida.

El moment més divertit de la nit va ser sense dubte quan va recordar el dia que, poc després de publicar el seu primer disc, l'aturà un Patrol de la Guràdia Civil per buscar-li les pessigolles. "¿Es esto una piedra de opio, señor?", li va preguntar el sargent, amb una magrana que havia trobat a dins del cotxe. "No, señor, esto es una granada", contestà. 

Roger Mas és un reverenciat savi amb la lleugeresa del joglar. Té aquella manera de fer desacomplexada, de qui sap seduir intel·lectualment sense esforçar-se. Sense fer-ne ostentació, perquè no li cal ni ho vol. Perquè fa allò que, es fa evident, més li agrada. Cita i canta Verdaguer o Maria Mercè Marçal i ens llegeix com va descobrir Lou Reed, gràcies a un amic que estava enganxat al cavall. I ho enllaça amb Lo comte Arnau. Sap fer connectar el públic amb els nostres grans poetes, després fer-lo riure i, de cop, emmudir l'Auditori.