Las Migas i la música valenta

Amb l'estil flamenc que les caracteritza, Las Migas van actuar dissabte a les 23 hores a la plaça d'El Mirador. Des del primer moment, les seves veus espectaculars ens atrapen. També la desimboltura amb què les canten i les toquen, ja que les artistes no només canten sinò que toquen diversos instruments: guitarres i violins fan sorgir els sons mediterranis, amb pinzellades d'altres estils com fins i tot el country, la música urbana i la música mediterrània.

Las Migas presentaven el disc Libres, i així les vam veure, lliures de prejudicis i en tot moment defensant el paper de la dona artista, la dona lliure, la dona valenta i l'amor infinit. Tractant temes com el mar, la terra, l'aire lliure, l'amor, l'enyorança, l'esperança, Las Migas aconsegueixen captar l'atenció del públic perquè cap de les cançons que comencen no és com l'anterior.

^{Un moment de l'actuació de Las Migas a la plaça d'El Mirador || Q. Pascual}

Amb tot plegat, el públic va gaudir de la seva interpretació i també hi va endevinar un xic de tristesa. En aquest sentit, com elles mateixes van comunicar sense entrar en detalls, tenen la seva cantant 'Xispita' malalta. A Castellar, la va substituir una poderosa veu, la de la barcelonina Maria Blanco, que en algun moment acompanyada per la cantant Carmen, de dues veus en fan una i és que saben jugar amb un estil molt personal, aportant pinzellades també de jazz, R&B i Latín. Expliquen que, en paral·lel, tenen un projecte que les idenfitica, Carmen y María. Pura màgia.

Un dels puntals de Las Migas és, sense dubte, Marta Robles, guitarrista, compositora, ànima del grup Las Migas i ara també productora del disc, que s'han auto produït, com diuen en un dels moments del concert. La presència no només d'ella sinó del grup senser, a l'escenari, omple l'espai de bon flamenc, i aconsegueix fins i tot travessar, com ens diuen, "el charco". El públic, que és força heterogeni en edats, celebra el concert, i celebra que Las Migas conservin més viu encara, el magnetisme.