Interpretació excel·lent al servei del drama

Aquest cap de setmana, de nou a l'Auditori Municipal Miquel Pont, un altre projecte de La Perla 29 va pujar a l'escenari. Aquesta vegada, La reina de la bellesa de Leenane, òpera prima de Martin McDonagh, dirigida ara per Julio Manrique. Amb la magnífica interpretació de Marta Marco, Marissa Josa, Enric Auquer i Ernest Villegas, l'obra ens porta cap a la Irlanda rural, al petit poble  de Leenane, a la comarca de Connemara, on hi viuen Mag Folan i la seva filla Maureen. Mare i filla conviuen a base de manipulacions, retrets i crueltats. Són personatges devorats per la rancúnia, que han perdut l'estima i el respecte entre elles, que a més defalleixen en l'intent de la valentia, que fan palesa la manca de coratge, que són una representació clara d'egoisme i que perverteixen l'amor, si és que mai havia existit entre elles.

La interpretació d'aquest muntatge per part dels quatre actors és excel·lent. Ens fa sentir la misèria humana, a partir de la relació degradada de mare i filla. D'una banda, l'actriu Marissa Josa, en el paper de la Mag, té tal versemblança que fins i tot ens neguiteja en certs moments, ens remou a la cadira, ella que és la mare abusadora però, alhora, que també és víctima de la filla. La Marta Marco, en una maduresa interpretativa indiscutible en el paper de Maureen, ens aconsegueix atrapar i ens porta cap al seu terreny, i l'estimem, empatitzem en la seva pena, i sí, també acabem odiant-la. Els personatges masculins, Auqer en el paper de Ray Dooley i Villegas com el germà gran Pato Dooley, en papers molt diferents però també tan necessaris, remouen la vida d'aquestes dues dones que, diu el Ray, són boges. I sí, segurament boges és com s'han tornat devorades per la violència, verbal i física, que ha perdurat entre elles.

La reina de la bellesa de Leenane és un drama en tota regla, un drama de la solitud, en el gènere del teatre de la crueltat. Escrita fa més de 20 anys, avui esdevé encara tan necessària com aleshores. Tot i que faci mal, és important posar sobre la taula aquestes relacions incòmodes, difícils, on molts de nosaltres hi hem pogut veure més que una espurna de veritat. I és que si una cosa evidencia aquesta obra és que, per més que ens hi resistim, tots i totes, i a la vida real més que a la ficció, repetim errors i fracassos dels qui han vingut abans que nosaltres.