En el ple d’aquest mes de setembre es va debatre una moció d’ERC sobre el bosc. I la notícia, esperançadora, és que es va aprovar per unanimitat. Això, òbviament, no és cap garantia de res, ja que les diferents regidories tenen els calaixos plens de mocions aprovades àmpliament de fa anys que no han estat executades. I, el que és pitjor, no hi ha cap intenció d’executar-les. Sempre m’he preguntat per què aprovar una moció si no hi ha cap voluntat de complir-la. L’única resposta que he trobat (que per ser l’única és doblement lamentable) és que l’equip de govern no vol aparèixer públicament contra coses que la ciutadania considera que són prou raonables i convenients.
Però en aquest moment no podem ser pessimistes en relació amb aquest tema. De moment tenim prou elements per mantenir una esperança a la qual aferrar-nos. En tot cas seran els dies venidors els que s’encarregaran d’esvair les il·lusions que ens hàgim procurat forjar-nos.
Però, exactament, que pretenia la moció? Òbviament, i principalment, començar a revertir la delicada situació dels boscos castellarencs ja que els molts anys d’abandonament han provocat que estiguin mal gestionats i que siguin espessos, fràgils, propensos a malalties i vulnerables.
Una segona intenció és crear consciència política i ciutadana en relació amb la possibilitat que la precarietat dels boscos generi incendis forestals de conseqüències imprevisibles. Una tercera pretensió era alertar les urbanitzacions, les més properes al medi natural i del perill que pot suposar un incendi forestal devastador. De fet ja en tenim alguns exemples recents: l’estiu passat es van veure afectats pels incendis les urbanitzacions River Park del Pont de Vilomara i Les Brucardes de Sant Fruitós de Bages. I des que va començar el 2023, Pou de Merlí a Martorell i Mas Mel, Bellamar a Calafell i, aquest mateix agost, algunes urbanitzacions de Llançà.
Però encara hi ha més coses a senyalar. Tenim, en primer lloc, un excés massiu de la ciutadania, per gaudi, oci o esport, a les zones boscoses. I en segon lloc tenim els informes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que afirmen que un 41% dels focs són per negligència, mentre que un 24% són intencionats. És a dir, un 65% són, com a mínim, causats per l’activitat humana. Conscientment o inconscientment. La combinació entre excés massiu al bosc, fragilitat d’aquest, poca consciència de la seva fragilitat i origen dels incendis fan un còctel explosiu alarmant.
I, finalment, la constatació cada cop més evident que la lluita contra els incendis forestals no s’ha de centrar en la capacitat d’extinció sinó en la prevenció. Això va quedar acreditat ahir en la moció en constatar-se que els nous incendis poden arribar a una velocitat de 17 km/h, mentre que la millor capacitat d’extinció no arriba mai a 1 km/h. La diferència és prou indicativa per advertir-nos cap a on hem de dirigir els nostres esforços.
I, finalment, la situació a Castellar no és gens tranquil·litzadora en aquest apartat, ja que tenim una superfície forestal de 3.376 ha. de les quals només tenim un total de 351 ha. llaurades i 0 ha. de pastures permanents. És a dir, més d’un 75% de tot el municipi és bosc. A aquesta dada, altament reveladora pel que fa a extensió del bosc, cal afegir el poc mosaic que representen els conreus, cosa que indica la continuïtat de la massa forestal, i això és una dada gens tranquil·litzadora. Sense comptar amb Sant Feliu del Racó i el Racó, Castellar té més de 1.100 habitatges repartits disseminadament en el territori i, per tant, envoltats de boscos.
Amb totes aquestes dades adverses és evident que calia situar el problema a sobre la taula i procurar-ne unes actuacions encaminades a començar a revertir la situació. La moció aprovada és, només, el punt de partida. Ara el govern municipal ja té el diagnòstic complert i, a la vista del seu posicionament sobre el paper, també té el coneixement i els recursos per actuar. I hem de confiar en que també tingui la voluntat de fer-ho.
Des d’ERC donarem suport a totes les iniciatives que es prenguin i, si hi som convidats, hi participarem amb compromís i responsabilitat. Però si no s’avança amb concreció i eficàcia haurem de denunciar-ho novament i públicament.
Encara que l’equip de govern fa 16 anys que governa donem un vot de confiança al nou regidor, que ha de ser el qui ha de liderar les accions, les iniciatives i els grups de treball. Nosaltres estarem al costat i, si cal, al darrere. Però al davant només hi pot ser qui designi l’alcalde, qui, per altra part, és qui han triat els ciutadans. I nosaltres ara som tan respectuosos com exigents serem en el futur.
