Tres dècades de Bombers Voluntaris

El maig de 1985 es va constituir el cos de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès. Han passat 30 anys, i l'aventura que va començar amb només un vehicle Santana 2000, amb més il·lusió que mitjans, commemora tres dècades amb un Parc renovat i amb un equip d'una trentena de bombers voluntaris.

El primer Parc i seu social dels Bombers Voluntaris es va instal·lar a l'antiga casa d'en Trullàs. "Inicialment no teníem vehicle. Quan en vam tenir, l'Ajuntament ens va traslladar i va condicionar Cal Ros, l'antic escorxador. Allà hi havia dues cotxeres. El primer vehicle que vam tenir era un Santana 2000 de tres places, amb una capacitat de 1.000 litres d'aigua. Era el VLR 557", recorda Cisco Altarriba, l'actual cap de Parc des de novembre de 2013 i membre fundador dels Bombers Voluntaris. Com la majoria de bombers que es van incorporar a la vila, Altarriba provenia del SERNA. "L'arribada del vehicle va significar tot un canvi. Abans anàvem sense cotxe, amb motxil·les d'aigua de 25 litres. Feia falta molta gent per transportar-les", rememora Pere Oller, el primer cap de Parc, des de 1985 fins el 1999. Oller també va fundar el SERNA i l'ADF de Castellar.

D'altra banda, Pepe Casajuana, que també va ser un dels fundadors del cos i cap de Parc entre 1999 i 2013, explica que un dels primers focs que va assistir com a bomber voluntari, encara sense cotxe, va ser a Gelida el 1985. "Ens vam desplaçar amb els nostres cotxes. Encara recordo la muntanya encesa. Quan vam arribar, em van assignar una equip de 30 persones voluntàries. Era molta responsabilitat. No teníem formació però sí experiència al SERNA", diu Casajuana. Tot i les limitacions de l'equip, el primer vehicle d'aigua dels bombers castellarencs, el Santana 2000, va fer sortides de suport a focs importants, ja ens els primers anys del parc, com en el cas de la Jonquera. "Anàvem com sardines però va ser tota una aventura. Vam passar 5 dies seguits en aquell foc", rememora Casajuana. Quant a la manca de formació, Cisco Altarriba reconeix que el servei era precari. "Ens van donar l'uniforme i el camió i ens van dir que ja érem bombers. Al cap de dos anys ens van fer la primera formació. Els primers dos anys apreníem dels bombers de Sabadell i fèiem el que bonament podíem", assegura l'actual cap de Parc.

Un punt i a part en la trajectòria del Parc va ser quan el 2001 els Bombers van estrenar les noves instal·lacions al Pla de la Bruguera. Pere Oller encara s'emociona quan parla de la seva jubilació que va coincidir amb la inauguració del parc."Vaig marxar amb l'orgull i joia de veure com els Bombers Voluntaris feien un pas endavant amb les noves instal·lacions", comenta Oller. A hores d'ara, a les cotxeres del Pla de la Bruguera dormen dos camions i dos vehicles lleugers. El 2014 van realitzar 460 sortides. En el que portem de 2015 ja han fet gairebé un centenar d'actuacions: "Hem anat millorant els vehicles i ampliant l'equip, que amb la nova convocatòria de Bombers Voluntaris es completarà. Serem 31 bombers, i tenim la mateixa formació que els bombers funcionaris de la Generalitat", explica Altarriba.

Els Bombers de Castellar han participat en tasques d'extinció a incendis encara presents a la retina de molts catalans com els de Montserrat el 1986 i el 1994, el Bages el 1998, o més recentment el foc de Sant Llorenç de 2003 o el que va cremar bona part de l'Empordà el juliol de 2012. "El foc de Montserrat va ser molt caòtic, teníem molts fronts i pocs recursos", afegeix l'actual cap del Bombers Voluntaris de la vila. Però sense cap mena de dubte, els tres caps de Parc coincideixen que el pitjor moment en els 30 anys com a bombers va ser el 2008 quan es va produir un accident amb un camió del parc en què va morir el bomber David Expósito. "Diuen que som d'una pasta especial però no és cert, som com qualsevol altra persona. Has d'estar disposat a donar-ho tot a canvi de res, però res més", explica Casajuana. "Només he vist bombers tremolar quan hem tornat d'una sortida, quan ets conscient del que podia haver passat, de com has posat en risc la teva vida", puntualitza Altarriba. "Els Bombers no només apaguen focs sinó que fan molts altres serveis. Els bombers voluntaris vetllen pel poble", conclou Pere Oller.

EL GRUP DE RECERCA CANÍ || Castellar del Vallès ha estat un dels municipis pioners quant a la recerca de persones amb gossos ensinistrats. Pepe Casajuana és un dels 12 bombers que a Catalunya comanden un Grup de Recerca Caní. En els últims 12 anys, des de que va fundar el Grup de Recerca de Castellar, ha trobat 9 persones. "Actualment tenim tres gossos operatius: el Fum, que ha trobat dues persones, el Gel i el Nil. El Buf, el primer dels nostres gossos, que era una golden com el Fum i que va morir l'any passat, va arribar a trobar fins a 7 persones. Era el gos insígnia i va venir d'una protectora", explica el bomber. "Sempre recordes totes les recerques que has fet. Per només una persona que trobis, ja val la pena totes les hores que has invertit per ensinistrar un gos. És la millor recompensa", conclou Casajuana.

REPTES DE FUTUR || "De vegades estem poc valorats i encara estem molt desemparats", diu Casajuana. "Hem de lluitar per la dignificació del cos de Bombers Voluntaris, perquè se'ns equipari amb els funcionaris", afegeix Altarriba. En aquest sentit, ambdos caps de Parc asseguren que cal lluitar per aconseguir una assegurança "digna" que els "cobreixi com cal perquè és una feina de risc i ara mateix aixó no es té en compte", apunta Casajuana. "És una reivindicació històrica. Ara mateix l'única diferència entre un bomber voluntari i un funcionari és la categoria, però no la professionalitat", conclou l'actual cap de Parc.