Mª Carme Garriga: "Allò que no he pogut viure de jove, ara ho recompensen les filles"

· Es va posar a treballar molt jove?
Als 12 anys ja treballava ajudant una minyona en les tasques de neteja d’una impremta de Sabadell, la Impremta Sallent. Més tard, vaig anar a treballar a una fàbrica tèxtil com a canonera. 

· Com era l’ambient a casa?
A casa meva érem 12 germans. Els meus pares eren d’una manera que quan et consideraven una mica gran et feien fora de casa. 

· Potser és que eren moltes boques per alimentar?
No, no era això. Els meus pares eren molt estranys i, sobretot, el meu pare... al pare li agradaven “massa” les seves filles. Treballàvem al torn del matí i quatre hores a la tarda. Per sortir, havíem de sortir quan ell volia. I de vegades no ens deixava fer-ho. Una vegada va venir a casa el sogre d’una de les meves germanes a demanar-la, perquè abans es feia així. El pare li va respondre que ja que havia vingut a demanar-la, li oferia diners i ja se li podia emportar. Llavors la meva germana va agafar les coses i va marxar. Ho vam passar molt malament. Li tenia més por al meu pare que a deu guàrdies civils. 

· I la relació amb la seva mare?
Ella li deia al pare: “Pepet, anem a dormir i deixa-les estar!”. La mare havia d’haver dit que ens deixés sortir perquè treballàvem, però no deia res. Se n’anaven a dormir i nosaltres allà plorant sense sortir.

· Va reprendre la relació amb el seu pare?
Quan a mi em van fer fora, vaig anar a casa de la meva germana. Quan jo era a casa de la meva germana, vaig haver de demanar permís al pare per si podia casar-me. Em va dir que si tornava a viure a casa seva, em firmaria perquè em pogués casar.  I és clar, el que volia era casar-me! Quan em vaig casar, sortint de l’església, vam marxar i no vam celebrar res de res. Tampoc teníem diners per a cap àpat de casament.

· I com es portava amb les altres germanes?
Em parlava amb totes i ens ajudàvem molt. Hi va haver una germana que es va casar sense estimar el seu home per poder marxar de casa meva. En aquella casa no podíem viure. El meu pare se l’emportava i li feia coses que no havia de fer.

· Fa gairebé 69 anys que està casada.
Em vaig  prometre amb ell quan tenia 17 anys. Sí, he tingut molta sort amb el meu marit. I encara ara. He tingut tres embòlies, un vessament cerebral i 13 operacions, i sempre l’he tingut al costat. Estic molt contenta amb ell per com m’ha cuidat.  De vegades em fa enfadar, però a mesura que em parla se’m  passa tot.

· Amb el seu marit, el Manel, van regentar un bar a Sabadell?
Sí, a Torre-Romeu, durant 20 anys. Llavors, cap al 1975, vam arribar a Castellar. I des del 1979 m’estic al carrer Hospital.

· Tot i aquests problemes de salut, té un caràcter molt alegre. 
Sempre estic contenta. És el meu caràcter. No m’enfado mai. Oi que sembla mentida? Doncs és la veritat.

· És usuària del casal de la gent gran de la plaça Major?
Sí, abans hi anava molt i havia fet viatges amb l’Imserso. Ara em poso en un racó de la plaça Major a xerrar amb els que ens reunim allà. 

· Què fa en el seu dia a dia?
Faig els llits, rento el que hem fet servir per esmorzar.  Una de les meves filles ve un cop per setmana. Com que ens vam criar que havíem de fer feina, estic acostumada a treballar. Estic molt contenta amb les meves filles. Allò que no he pogut viure de jove, ara ho recompensen les filles.

 
· Es definiria com una dona de caràcter?
Sí. Primer la faig i després ho penso.  Parlo amb tothom de tot.

· Castellar ha canviat molt, des que van arribar el 1975?
Sí, abans Castellar era molt diferent. Com t’he dit abans, jo em parlo amb tothom però cadascú és a casa seva.  Com aquell qui diu, no conec els que viuen davant del meu bloc. Abans, hi havia molts camps i pocs edificis. 

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Soc alegre
Un defecte que no pugui dominar?
Que no m’enfado mai
Una persona que admiri?
El meu marit, Manel Sabat
Un color
Blau
Un plat?
Escudella
Un llibre?
Llegeixo de tot
Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’
Un cantant?
Julio Iglesias
Un viatge?
Viena 
Un racó de Castellar?
La plaça Major
Un record de Castellar?
Passejar pel poble