Acte commemoratiu sobre els 80 anys de l’alliberament de Mauthausen

L’Ajuntament farà dilluns 5 de maig un acte commemoratiu amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini de Mauthausen.

L’acte, organitzat per la Regidoria de Promoció de la Vila i Memòria, es farà en memòria dels cinc castellarencs que van partir la deportació: Francesc Valls Llinares, Enric Comellas Tàpies, Josep Rovira Prat, Francesc Comellas Llinares i Ramon Puigdellloses Sastre, quatre dels quals van ser internats a Mauthausen. 

La commemoració començarà a les 18.45 hores al Monument de la Memòria de la plaça d’El Mirador amb una ofrena floral als peus de l’escultura de Jordi Martín Clerch. Aquest espai acull les cinc llambordes Stolpersteine instal·lades en record dels deportats, obra de l’artista alemany Günter Demnig. L’acte continuarà a l’escenari de la mateixa plaça amb la lectura del manifest de l’Amical de Mauthausen i la representació de l’espectacle Invisibles (Memòria), que reivindica la memòria de les persones refugiades.

A més, es projectarà un vídeo homenatge a les cinc víctimes castellarenques de l’horror nazi, fet per la Unitat d’Imatge de l’Ajuntament.

HISTÒRIA DELS CASTELLARENCS DEPORTATS
Valls Llinares va néixer al carrer del Centre el 1896 i posteriorment va anar a viure a Sant Feliu de Codines, on va passar la Guerra Civil. S’exilia a França i s’allista a les companyies de treballadors estrangers fortificant la línia Maginot, on és capturat el juny de 1940 per les tropes de la Wehrmacht. L’any 1941 arriba a Mauthausen i es troba amb el seu cosí, Francesc Comellas Llinares. Tots dos decideixen ajudar-se mútuament mentre són al camp central. Valls va decidir anar a Gusen, però aquesta decisió no va ser compartida per Comellas, que va romandre al camp central. Com que Francesc Valls era llauner, el van destinar al grup dels lampistes. La seva habilitat a la feina li va suposar la protecció de l’oficial de les SS responsable de grup i va poder salvar la vida. 

Joan Comellas, net d’Enric Comellas, recorda en el vídeo homenatge l’episodi relatat per la seva iaia, quan el seu avi es va acomiadar del seu fill, l’Isidor –pare de l’Enric– a Can Santpere simulant que hi tenien una vinya: “El papa no va tornar a veure més el seu pare i allò el va marcar molt”. Tot i néixer a Santa Perpètua de Mogoda, Josep Rovira Prat va venir a viure a Castellar amb la família. Va militar a la CNT i va participar en la Guerra Civil, a la columna de Durruti, i el 1941 acaba al camp de Mauthausen. Posteriorment és executat a Gusen el 1941. 

Francesc Comellas des de ben jove es va significar com a militant anarquista i, després de la Guerra Civil, és exiliat i passa per diferents camps del sud de França. S’allista a les companyies de treballadors estrangers, on passa a fortificar la línia Maginot, i és capturat per la Wehrmacht. El desembre del 1940 arriba al camp de Mauthausen i, després de passar una temporada al camp central, forma part del Kommando César, integrat únicament per deportats espanyols. Finalment, en una de les marxes de la mort s’autoallibera i s’escapa. Dos dies més tard, veu una columna mecanitzada de tropes americanes i es presenta com a supervivent de Mauthausen.

Ramon Puigdelloses va ser militant de la UGT i va ser mobilitzat per participar a la Guerra Civil. Amb la desfeta republicana, torna a casa però decideix travessar la frontera. Va ser internat en un camp i posteriorment capturat pels alemanys. Va ingressar a Mauthausen el maig del 1941 i el desembre d’aquell mateix any és executat a Gusen, quan tenia només 21 anys.