Jordi Serra: "Els viatges formen part de la meva vida perquè són una cosa prioritària"

· Quan vas pensar que la fotografia era el teu món?
El meu germà Vicenç tenia una botiga de fotos al carrer Major, la Tenda de Fotos. Vaig començar a treballar amb ell quan tenia 17 anys. A partir d’aquell moment la fotografia em va començar a interessar.

 · Quina especialitat fotogràfica et va agradar més?
A la botiga fèiem revelats, fotografies de carnet o alguna foto d’estudi. Després de mica en mica em vaig introduir en la fotografia industrial.

· Va haver un moment en què vas establir-te pel teu compte i vas obrir botiga de fotografia a Caldes de Montbui...
Sí. Tenia 28 anys quan vaig obrir la botiga al carrer Montserrat d’aquella població. Es pot dir que no coneixia ni el poble perquè hi havia anat de passada. Quan vaig obrir la botiga, un arquitecte o un aparellador de Caldes em va dir que si era bo triomfaria. Al poble hi havia poca oferta de fotògrafs, només n’hi havia dos, però estaven molt arrelats.

· Com vas aconseguir fer-te un forat davant de la competència?
Tenia una formació autodidacta, de fotografia sabia el que m’havia ensenyat el meu germà. A Caldes hi vaig estar cinc anys, del 1988 al 1993. Els calderins van començar a veure que hi havia alguna cosa diferent en la meva forma de fer. El boca-orella va començar a funcionar i això que tenia un local amb mitjans molt precaris. Però vaig fer molts casaments.

· Per què vas decidir plegar?
Vaig conèixer un fotògraf de Castellar, el Francesc Esteve, que estava al carrer Barcelona. A partir d’aleshores, vam fer un seguit de col·laboracions. Vam acabar obrint una botiga al Passeig, que va estar oberta des del 1993 fins al 2006. Vam estar-nos uns 13 anys, la mitjana del que dura una parella.

· A part de les botigues, has fet  altres projectes?
Bàsicament considero que soc un fotògraf documental. Aquí entraria la foto de casaments, la fotografia institucional o treballs concrets. Estic molt content d’haver treballat en el llibre dedicat a l’artista calderí Sebastià Badia. Vaig voltar per molts llocs per fer fotografies de les seves obres.

· També ets un gran aficionat als viatges arreu del món...
Els viatges han format part de la meva vida perquè són una cosa prioritària. Faig moltes fotos en els viatges, però abans en feia menys perquè es tractava de rodets i de diapositives. Ara la cosa s’ha disparat de forma exponencial.

· No fas uns viatges convencionals...
Sempre intentem viatjar fora de temporada. Potser abans no trobaves tanta gent als llocs. Ara en trobes a tot arreu. La idea d’aquests viatges és descobrir racons del món que no surten habitualment a les guies, encara que cada vegada és més difícil.

· Hi ha algun lloc que t’agradaria anar on no hi hagis anat encara?
Nova Zelanda és un dels llocs on no he estat. He estat a Austràlia i a Tasmània, però a Nova Zelanda, no.

· Quan vas a aquests llocs, tens problemes a l’hora de fotografiar pobles indígenes?
A Etiòpia, el guia em va avisar que no fotografiés ningú. A la tribu dels afars no els agrada gens que els facin fotos.

· Què fas amb les fotos dels viatges? En fas un recull o les mostres?
Les emmagatzemo. La idea és muntar un àlbum dels meus viatges. Abans, quan es tractava de diapositives, en feia una tria.

· Un projecte recent teu és l’exposició ‘Identitat esculpida’ de l’escultora Mar Hernández...
Sí. Va ser una iniciativa personal de la Mar per la necessitat d’expressió artística arran d’un procés personal de malaltia. M’hi vaig afegir juntament amb l’Helena Pielias, llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’imatge. 

· Tens altres projectes personals?
En tinc molts, de projectes, que estan apuntats o pensats. El fet de no fer-los no és qüestió de temps, dir això  sona a una excusa barata. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Crec que soc bona persona

Un defecte que no pots dominar?
Soc massa perfeccionista

Una persona que admires?
Chema Madoz

La teva paraula preferida?
Equilibri

Quin plat t’agrada més?
Arròs amb bolets

Un color
Blau

Un animal?
El gos

Un grup de música?
Els Manel

Un llibre?
‘Sobre fotografia’ de Susan Sontag

Un racó que vulguis fotografiar?
Parc Nacional d’Aigüestortes

Un racó de Castellar?
Can Casamada