L’Artcàdia, 10 anys fent música

L’escola de música Artcàdia, que actualment gestiona l’entitat Acció Musical Castellar, arriba al seu desè aniversari al mes de juny. La situació especial que viu el país per la pandèmia impedirà la celebració conjunta de l’alumnat que estudia l’instrument a l’escola en forma de concert, però malgrat tot, l’escola ha volgut recordar la trajectòria durant aquests anys intensos.

El projecte de fer néixer l’Artcàdia, ja fa 10 anys, va ser un somni personal de la castellarenca Laia Rocavert, actual directora d’Artcàdia i presidenta d’Acció Musical Castellar. Va engegar amb uns casals d’estiu, ara fa 10 estius. “L’embrió, però, va sorgir fa més de 10 anys, ja feia uns 3 anys que feia classes particulars als alumnes”, recorda la Laia. Fa una dècada, la realitat musical era molt diferent a la d’avui, ja que majoritàriament era “molt tradicional, tot molt acadèmic, amb una estructura molt tancada, de molts anys d’estudi”. Tot i això, ja hi començava a haver alguna iniciativa d’experimentació i innovació.

Rocavert començava a caminar professionalment i volia fer les coses una mica diferents de les que ella havia après quan va estudiar música. “Vaig posar-me a estudiar, sobretot, la pedagogia Suzuki”, amb la intenció de canviar el que s’estava fent en pedagogia musical. Rocavert volia aconseguir que les arts s’entenguessin d’una forma més holística. “Vaig sumar necessitats personals, ganes de fer coses diferents, pensant molt en Castellar des del primer dia”. A més, com a mare de dos nens petits aleshores, també volia contribuir a augmentar l’oferta formativa per als infants en l’aspecte musical.

El nom d’Artcàdia “el vam posar amb la idea paradisíca de l’art”. Al principi, volien i van començar fent arts plàstiques, dansa, música, arts diverses, “seguint una idea per la que potser la gent encara no estava prou preparada”; feien projectes interdisciplinaris. Amb el temps, es va veure que segurament no es disposava de prou recursos, ni suficient espai per fer les classes de dansa i altres disciplines. Veient el procés que anaven fent, “la música va anar predominant cada cop més a l’escola”.

Engegar va ser difícil, sobretot, per les traves burocràtiques, aconseguir les llicències i exigències de l’administració va ser costós. Però van tirar endavant. Rocavert reconeix que durant el primer any va costar veure la llum. Una de les primeres activitats que es van fer, a banda dels casals, van ser les extraescolars a l’Escola El Sol i la Lluna. Actualment, també imparteixen classes a l’Emili Carles Tolrà, a l’Institut Escola Sant Esteve i a FEDAC Castellar. En l’àmbit de les escoles, doncs, estan molt en contacte. El projecte Suzuki també se segueix impartint amb alumnes.

“Vam començar amb pocs professors i hem anat ampliant la varietat instrumental”. A mesura que han tingut més alumnes, s’ha ampliat el ventall d’instruments. La música moderna sempre hi ha estat present, al costat de la clàssica. “Hem intentat mantenir sempre la qualitat pedagògica dels professors”. En aquest sentit, Rocavert apunta que s’ha lluitat molt amb les maneres de fer i d’entendre’s per oferir un producte òptim. I és que, els musicals, “són ensenyaments atractius però requereixen un esforç i són cars”. Artcàdia ha mantingut un esperit social, no tant la visió empresarial. “Ens ha pogut més el que volem aportar que no l’empresa”.

Les activitats principals que al llarg de tots els anys de vida ha dut a terme són les passejades musicals, la trobada de final de curs, Santa Cecília, la trobada de violoncel Suzuki, col·laboracions amb l’Ajuntanent i altres projectes. “Sempre hi hem cregut, en els projectes, quan encara no estaven tan normalitzats”. L’Hora del Conte infantil que han fet en diverses ocasions a la Biblioteca Municipal també es mou en aquest sentit. Van proposar celebrar el Dia Mundial de la Música, de cara al 21 de juny, però s’ha hagut de suspendre.

Acció Musical Castellar

L’escola Artcàdia va ser absorbida, ara fa un any, per Acció Musical Castellar, una entitat amb l’afany d’oferir un ventall de propostes obertes a la població i amb intenció, alhora, de fer pinya entre els alumnes de música i agrupar-los en projectes conjunts, ja fossin combos, orquestres, etc. I és que a banda d’ensenyar a aprendre un instrument, els professors d’Artcàdia volien trobar-hi un significat, aspirant a tocar en grup. “La nostra funció no era per l’ensenyament musical en si, sinó per aportar aquest valor a les persones”. I que els alumnes que es volguessin professionalitzar poguessin i els que no, poguessin seguir tocant per plaer, un cop adults. En aquest sentit, va sorgir Acció Musical Castellar.

El primer projecte de l’entitat va ser una orquestra juvenil, la Jove Orquestra Castellar Vallès (JOCVA). Accó Musical permetia dur a terme  “tots els projectes més socials, més enllà de l’escola”. A partir d’aquí, es van començar a consolidar projectes diversos com els concerts Petits Músics de Sant Josep, concerts amb els combos, “més populars”, orquestres, diverses agrupacions que es veien més clares sota el paraigua d’Acció Musical Castellar.

A partir d’aquell moment, la gestió d’Artcàdia es fa a través de l’entitat AMC.  “Una cosa és l’escola i l’altra és la capacitat que té l’entitat d’organitzar coses”, especifica Rocavert. Durant els anys, Artcàdia ha fet pujades i baixades i, alhora, la societat ha canviat molt. “Ara iniciem una etapa incerta”.

A Artcàdia s’ofereixen classes a infants de mesos fins a adults de 70 anys o més. En aquests moments tenen una mica més de 200 alumnes. “Ens omple d’alegria pensar que alguns ens acompanyen des de fa 10 anys”. El futur d’Artcàdia és “garantir un treball pedagògic als alumnes perquè tinguin eines per poder participar de la vida musical i artística, i posar-les en pràctica”.

 
Amb la pandèmia, tot el que s’havia pensat per a la celebració fins al mes de juny s’ha suspès. S’està treballant perquè al juliol es puguin fer casals d’estiu o altres activitats monogràfiques. “Però hem d’estar a la fase 3, per fer casals”. També s’està preparant el curs 2020-2021, tenint en compte que hi haurà coses que canviaran. De moment, segueixen al cas de les famílies que tenen una situació més complexa i intenten aprendre a viure amb la incertesa.