Estem a les portes d’unes noves vacances d’estiu i els que em coneixeu una mica ja us debeu imaginar que estem enllestint els preparatius per passar-les amb la furgoneta, fora de casa. Fa més de 10 anys que viatgem d’aquesta manera, sabem què necessitem i què no, què ens funciona i què hem d’evitar i, ja sigui fent turisme de proximitat o bé coneixent països diferents del nostre, impera sempre un denominador comú: la natura i els espais oberts, entenent com a natura la muntanya i la fresca.
Per a nosaltres, que fugim de les zones concorregudes i ens trenquem les banyes per trobar llocs solitaris, el contacte amb la natura és vital, ja que aquesta ens dona llibertat, ens posa al lloc que ens toca perquè ens fa adonar que petits i insignificants que som, ens dona felicitat i ens fa valorar les coses més simples de la vida, com poder veure mil i una estrelles qualsevol nit de l’any, deixar que ens desperti el cant dels ocells cada matinada, o sorprendre’ns tornant a veure cuques de llum, molts anys després. Sense comoditats i buscant l’essència de les coses, del contacte amb la natura, suposo que n’hem fet un mode de vida.
Aquesta estima per la natura és la que intentem transmetre a les nostres filles, tal com en el seu moment van fer amb nosaltres els nostres pares. No volem que siguin grans alpinistes i que pugin tots els cims de Catalunya, sinó que valorin i respectin l’entorn natural que tantes alegries ens ha donat. Que encara que el seu món siguin les tauletes, els ordinadors i les xarxes socials, les il·lusioni veure cabirols, collir maduixetes i banyar- se en un llac d’alta muntanya i que ho sàpiguen fer sense desvirtuar l’entorn. Que sàpiguen gaudir de la natura i interactuar-hi sense que es noti que hi han estat, deixant, sempre, la mínima petjada possible.
Crec que com a societat, hem de fer un esforç col·letiu per vetllar pel benestar de la natura i dels entorns naturals que tenim i més, amb aquest boom que hi ha hagut arran de la crisi de la Covid. S’hi han de destinar més recursos i esforços perquè encara no ens emportem la brossa a casa i encara deixem peles de taronja o de plàtan ben a la vista per allò que “és orgànic”. Algú ha de seguir explicant que encara que sigui orgànic i es desfaci, no vol dir que s’hagi de llençar com si res. Es pot amagar, per allò que comentava abans de deixar la mínima petjada possible.
Regular l’accés al medi natural és bàsic.
Així ho fan la immensa majoria de països i no passa res. Cal trobar la millor manera de fer-ho, però és necessari fer compatible el fet de sortir a la natura amb la preservació del medi, evitant massificacions i conductes incíviques, i això és cosa de tots i ens ho hem de creure d’una vegada per poder avançar.
