Hi ha dos argumentaris del Partit Socialista que repeteixen com un mantra sagrat i que, francament, em treuen de polleguera. No només perquè demostren una falta d’argumentació sòlida, sinó perquè, a més, em semblen profundament mesquins.
El primer és aquell que diu que “cal mirar per la globalitat del municipi”. Aquesta cantarella ens la repeteixen cada vegada que portem al plenari qüestions o problemàtiques que afecten barris o zones de Castellar històricament oblidades per aquest govern. Sempre que parlem de Sant Feliu del Racó o de les urbanitzacions, la resposta és la mateixa: “cal mirar per tot el municipi”.
Però, com és possible tenir la barra de dir això mentre hi ha zones que, tot i ser de Castellar, encara no tenen serveis tan bàsics com voreres, clavegueram, enllumenat o una mobilitat mínimament segura? Els que vivim a la perifèria no demanem tenir un CAP o un hospital al costat de casa, ni una biblioteca, ni un poliesportiu, ni grans equipaments. Sabem que aquests serveis s’han de situar en llocs més cèntrics, on hi ha més població. Però això no justifica que es descuidi la dignitat de vida de la resta de veïns i veïnes. De fet, ens agrada la vida tranquil·la, l’absència de massificació, el privilegi de tocar natura en quatre passes. El que demanem és, simplement, poder habitar dignament els nostres carrers: que no se’ns inundi la casa, que no ens surti aigua bruta pels lavabos quan plou una mica més del compte, que ens puguem desplaçar fins als serveis bàsics amb certa facilitat i de manera segura. Volem poder arribar a l’única plaça que tenim a prop amb els nostres fills i filles sense estar constantment en perill de ser atropellats. Volem poder passejar els nostres avis i àvies en cadira de rodes sense trepitjar la calçada. Creieu que és demanar molt?
El segon mantra: els treballadors municipals. Estic cansada que el Partit Socialista utilitzi les persones que treballen a l’Ajuntament com a excusa per no aprovar mocions o per intentar desacreditar els temes que des d’ERC portem al debat polític i públic. No pot ser que cada vegada que demanem millores, accions o acords sobre qualsevol tema, ens tirin en cara que no valorem la feina dels treballadors municipals. Des de quan debatre i reclamar millores és faltar al respecte? Per aquesta regla de tres no podríem portar res al ple, perquè evidentment tot passa per departaments i persones que configuren un ajuntament.
Quan arribo a casa després d’un ple, em pregunto, si tot fos responsabilitat dels treballadors públics, per a què serveixen els polítics? Per què cobren un sou públic? Al meu entendre, els polítics haurien de ser els responsables de dirigir el vaixell i no només de posar-se medalles quan tot va bé, sinó també de reconèixer quan les coses no s’han fet bé o hi ha hagut errors.
Demano al Partit Socialista que deixi de posar per davant els treballadors públics utilitzant-los com a escut emocional per no prendre decisions, i que assumeixi la seva responsabilitat política.
Defensar Castellar és mirar per tot el municipi, també per aquells barris que fa anys que esperen justícia i dignitat. I defensar els treballadors públics és reconèixer-ne el valor sense amagar-s’hi al darrere.
