El Ple municipal d’aquesta setmana ha aprovat per unanimitat la moció per a la millora i l’ampliació del Centre d’Atenció Primària de Castellar del Vallès. Un acord rellevant que se suma a altres iniciatives recents impulsades des del nostre grup, com la nova residència de gent gran o la millora de la carretera B-124.
Aquest consens no és casual. Respon a una realitat que molts veïns pateixen cada dia: un CAP que ha quedat petit per a la població actual i per a les necessitats creixents del municipi.
La moció aprovada planteja mesures concretes i realistes. D’una banda, demana un estudi tècnic per analitzar l’ampliació de l’equipament o, si cal, la construcció d’un de nou. De l’altra, reclama reforçar les plantilles i millorar l’organització del servei, especialment en l’àmbit de l’atenció continuada, amb l’objectiu de reduir la pressió assistencial i millorar l’accessibilitat.
També incorpora un element clau: que aquest estudi tingui un retorn clar i concret a l’Ajuntament, perquè les decisions no quedin en paper mullat.
És important destacar que aquesta proposta s’ha construït amb voluntat de consens, incorporant aportacions de diferents grups municipals per fer-la més sòlida i viable.
Malgrat aquest consens final, el debat també va posar de manifest una realitat que cal tenir present: fa anys que es comparteix el diagnòstic sobre la situació del CAP, però aquest consens no sempre s’ha traduït en decisions concretes. L’aprovació unànime d’aquesta moció evidencia que el problema és conegut i assumit per tothom, però també que calia impulsar una proposta clara que permetés avançar.
Perquè en salut, més enllà de plans, diagnòstics o declaracions, el que realment marca la diferència és la capacitat de transformar aquest consens en actuacions reals i efectives.
En aquest sentit, també cal posar context a un debat que sovint genera controvèrsia: el de l’atenció nocturna. El model actual, basat en dispositius especialitzats com els CUAP, no és una decisió recent ni puntual. De fet, des de la seva implantació, diferents governs han tingut l’oportunitat de modificar-lo i no ho han fet, fet que evidencia que respon a una organització estructural del sistema sanitari.
Això no vol dir renunciar a millorar el servei, sinó entendre que les solucions han de ser realistes i orientades a garantir una atenció de qualitat i resolutiva, especialment en aquells moments i serveis on hi ha més demanda.
El repte, per tant, no és tornar enrere, sinó adaptar els serveis a la realitat actual i futura: més població, més envelliment i més demanda sanitària.
Aquesta moció va precisament en aquesta direcció: deixar de banda els eslògans i apostar per solucions viables, basades en dades, planificació i sentit comú.
El més rellevant, en qualsevol cas, és el missatge que surt del ple: hi ha un consens ampli que Castellar necessita reforçar la seva atenció primària.
Ara el que toca és que aquest acord es tradueixi en fets.
Perquè en salut, el que importa no és qui ho proposa, sinó que es faci. I quan hi ha consens, encara hi ha menys excuses per no actuar.
