Parlo des de la perspectiva dels adults. Costa molt eliminar la petja que aquells anys d’educació en la “lengua del imperio” va deixar en molts de nosaltres depenent del lloc, de l’escola, l’institut, els amics i la feina.
Per això és inevitable que se’ns escapin encara expressions en castellà, i que a més a més, per voler ser respectuosos amb l’interlocutor, a vegades ens acomodem a barrejar les dues llengües o a usar la seva si la dominem. No anem bé, és clar. Amb motiu de la diada de Sant Jordi, i vistes les estadístiques realistes sobre l’ús del català que han aparegut a la premsa aquests dies, m’ha vingut al cap una reflexió sobre el tema. És evident que al pas dels segles les llengües minoritàries acabaran colonitzades per les més usades per interessos pràctics, com es va imposar el llatí a l’imperi romà, i ara es veu venir el mateix amb la globalització. Però mentrestant, sense caure en l’excés de sentir-nos culpables o de ser impertinents, crec que tots els catalans, els d’arrel i els sobrevinguts que coneixen la llengua, hauríem de fer un esforç per mantenir-la viva usant-la sempre que puguem. La sensació de poder expressar-nos-hi malgrat que l’interlocutor no gosi fer-ho és satisfactòria, però mai amb la intenció de sentir-nos superiors pel fet d’usar-la. Així mateix cal fer l’esforç de trobar a la memòria aquells mots dels quals, per ser poc usats, ens n’anem oblidant. És agradable recordar-los i no cedir als comodins del castellà.
I quant a l’escriptura, què? Els jubilats, pel fet de disposar de més temps, hauríem de millorar-la, especialment en escriure a les xarxes, cosa que per comoditat no es fa. Ara bé, no oblidem mai que el més important és la mútua comunicació, que ens puguem entendre de bon grau. Per acabar, penso que no hem de menysprear la possibilitat que en un futur ens governi la dreta, per a la qual, com sabem, aquest tema és irrellevant.
Aleshores el retrocés del català serà notori, malgrat que els nacionalistes s’hi vulguin oposar. A veure què faran davant una llei de vida. Amunt el català!
