Manifest de Junts per Castellar amb motiu de la Diada Nac...

Qui som la gent de Catalunya? Som gent hereva d’una tradició nascuda abans del 1300 amb les Corts de Cervera i la primera fórmula d’autogestió a casa nostra. El 1359 és l’any en què va ser creada la Diputació del General, que considerem antecedent medieval administratiu de l’actual Generalitat de Catalunya. Una època en què encara no existia el Regne d’Espanya o en què encara no s’havia descobert oficialment Amèrica. Ja existia un conjunt de persones a Catalunya que, enmig de l’època feudal, van començar el primer bri d’administració pròpia, d’autogestió catalana dins del Regne d’Aragó.
Aquesta tradició de la Generalitat de Catalunya és avui, més que una eina d’autogovern, un símbol mundial. És la casa des d’on el president Carles Puigdemont va fer pública la declaració d’independència de Catalunya, que continua encara vigent però suspesa. Suspesa perquè el govern que la va declarar va ser desfet i els seus membres empresonats o obligats a l’exili.
El llarg recorregut de l’autogovern al nostre país ens porta a fer una reflexió avui, dia de la commemoració de la pèrdua d’aquest dret, i a pensar en el paper que tenim avui les catalanes i els catalans. El paper que tenim en la continuació d’allò que va néixer fa més de 660 anys: disposar d’un autogovern propi per autogestionar el nostre territori, la nostra riquesa i les nostres vides. Una normalitat que vam perdre el 1714 i volem, necessitem recuperar.
La gent, en el nostre dia a dia, com podem donar continuïtat a aquesta herència històrica? Doncs amb una profunda reflexió de com fem política al nostre país i per al nostre país, i de la forma més fàcil de fer política al nostre poble. I això suposa la implicació de tothom en allò que ha de ser el funcionament de la nostra vila, i no només en el funcionament, sinó en com ha de ser aquesta manera de funcionar, quines característiques ha de tenir i com podem fer que tot això cada dia comporti un major benefici per a tothom, comporti una vida més còmoda, comporti una vida més fàcil.
Això requereix el compromís de la gent, el compromís personal de cadascú i cadascuna de nosaltres en la nostra actuació: sí, reflexió, però també acció. I és en aquest punt en què pren valor la política municipal. I és en aquest punt en què la política municipal es torna exigent amb qui es dedica a la política i també amb qui els ha d’escollir, perquè aquesta herència demana que qui estigui al capdavant, qui tingui l’encàrrec de la gestió, sigui qui representi una opció de futur i de millora, una opció d’oportunitats, d’estabilitat i de tantes altres coses que cadascuna de les persones sabem que volem i que necessitem.
Tant la nostra tradició ancestral com el futur que devem a qui vindrà després de nosaltres ens exigeix rigorositat, implicació, corresponsabilitat i autoexigència per a construir un país que cada dia sigui millor que l’anterior. Tant amb la nostra actuació individual com amb la que aconseguim i exigim de qui ens representa i que escollim nosaltres.
No oblidem el passat, però no perdem de vista mai el futur. Un futur que exigeix recuperar l’autogovern en forma de república independent plenament reconeguda, a la qual cridem sempre: Visca Catalunya Lliure!

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara