Aprendre a cuidar és respectar

Quan s’acosten les eleccions municipals, les actuacions noves acostumen a guanyar protagonisme. Les obres, les reformes, els projectes nous i les inauguracions són visibles i fàcils d’explicar, sobretot per fer la fotografia de rigor.
Però hi ha una altra manera de governar que no acostuma a tenir tanta visibilitat: cuidar allò que ja tenim també és ensenyar a respectar.
A Castellar tenim carrers, places, parcs, equipaments, instal·lacions i mobiliari urbà que hem pagat entre tots i totes. No són del govern municipal. Són de la ciutadania. I, per tant, qui governa té també la responsabilitat de conservar-los, mantenir-los i procurar que durin en les millors condicions possibles.
Fer una actuació nova pot ser necessari. Però deixar deteriorar allò que ja existeix per després haver-ho de substituir és una manera molt poc eficient de gestionar els recursos públics.
Mantenir a temps acostuma a ser més barat que reparar tard. I reparar acostuma a ser més barat que substituir.
Però no és només una qüestió econòmica. Aprendre a cuidar transmet el missatge que les coses tenen valor. Que allò que paguem entre tots i totes no és d’un sol ús. Que abans de llençar, substituir o tornar a construir, cal preguntar-nos si allò que tenim es pot reparar, conservar i continuar utilitzant.
Cuidar també és ensenyar a respectar. Respectar els espais que compartim, respectar els recursos públics i entendre que allò que és del poble és responsabilitat de tots i totes. I en això l’Ajuntament hauria de ser el primer a donar exemple: no es pot demanar a la ciutadania que cuidi allò que l’Administració no cuida prou.
Aquesta cultura de la cura és també una manera de fer política més sostenible i de no malbaratar recursos que són limitats.
No diem que no s’hagin de fer noves inversions. Castellar necessita continuar avançant i afrontar nous reptes. Però avançar no significa necessàriament fer sempre més coses. De vegades significa fer que les que ja tenim funcionin millor.
I aquí és on el govern municipal hauria de canviar la mirada.
Un Ajuntament responsable no hauria d’esperar que una instal·lació estigui deteriorada per actuar. Hauria de planificar el manteniment. No hauria d’esperar que un problema sigui evident per a tothom. Hauria d’anticipar-se. I no hauria de valorar una actuació només pel resultat immediat, sinó també per la capacitat de conservar-la durant anys.
Els diners públics tenen un límit. I cada euro que es destina a substituir una cosa que s’ha deixat deteriorar és un euro que no podem destinar a una altra necessitat.
Governar també és escollir. I escollir és decidir què prioritzem i com gestionem els recursos.
Una bona gestió municipal no es mesura només pel nombre d’obres que s’inauguren, sinó també per l’estat en què es troben els espais i serveis que utilitzem cada dia.
Potser mantenir no dona una fotografia tan atractiva com inaugurar, i reparar no té el mateix impacte que estrenar. Però cuidar també és invertir. I, sobretot, és gestionar amb responsabilitat els diners dels castellarencs i castellarenques.
Per això, ara que s’acosten les eleccions, també ens hauríem de preguntar: l’Ajuntament està cuidant prou bé el que ja tenim?
Aprendre a cuidar és respectar.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara