Castellar del Vallès ha heretat un greuge de mobilitat que s’arrossega des de fa molt de temps. Per sort o per desgràcia, Castellar és una població situada a la vora del riu Ripoll, accident geogràfic que ha impedit que les obres de construcció de carreteres es duguessin amb la normalitat amb què es van dur a terme a principis i mitjans del segle passat a la resta de municipis catalans.
La construcció del pont o viaducte, que uneix el poble amb Sabadell, va canviar el paradigma de mobilitat entre les ciutats, que fins aleshores estava limitat pels ponts de Can Pagès, que l’unia amb Sabadell, i pel pont Vell, que l’unia amb Terrassa.
En aquell moment, i esperant el boom demogràfic que havia d’arribar, la solució va ser efectiva.
No va ser fins farà ja un parell de dècades que la situació va tornar a enquistar-se. El transport privat començava a ser una alternativa inviable, en part per l’increment exponencial de vehicles que feien servir les inadaptades vies, però també per la falta d’infraestructura que la comarca podia oferir a aquesta situació.
La solució més clara i eficaç a aquest problema, tal com ens han demostrat alguns països situats més al nord, és la potenciació del transport públic. A Castellar del Vallès, l’única alternativa de transport públic són una sèrie de línies de bus, amb origen als anys 20 (ja fa 100 anys) i actualment concessió de Sarbus, que ofereixen un servei més aviat simbòlic.
I amb simbòlic es vol fer referència a alguns dels grans inconvenients que els consumidors posen de manifest. Un dels principals és el temps, situació que és difícil de salvar i que, posades les alternatives sobre la taula, com podria ser el Quart Cinturó, potser caldria, fins i tot, evitar.
Un altre és el preu, i és que, per posar un exemple, el preu del bitllet senzill ha pujat fins als 2,40 € i la V2 de 10 viatges als 17,90 €, cosa que converteix en gens atractiu un servei que, ja de per si, és una alternativa poc viable.
Si volem que el transport públic sigui fort, hem de lluitar per ell, i en aquesta situació es troba el nostre alcalde. Des d’aquí volem aplaudir la iniciativa. I confiem que aquesta lluita no quedarà en quelcom merament simbòlic.
