Amunt la sardana (69)

Després de comprovar la bona salut del sardanisme a Castellar els anys quaranta amb, sigui com sigui, un bon nombre de ballades i la creació d’una cobla amb nom i músics locals, veiem que va passar vint-i-dos anys després, finals dels anys seixanta i potser veurem com abans, com ara i com sempre, han existit els alts i baixos d’entitats i balladors a Castellar i arreu.
10 febrer 1968: Joan Arús es queixa en l’article “Ateneu-ball”: “Què es fa avui dins l’Ateneu? Per descomptat, les habituals manilles i altres jocs de cafè; alguna escadussera ballada de sardanes (això ja està bé, sempre que segueixin bones); alguna esporàdica funció teatral per companyies passavolants (aquí no en tenim, ara)”.
16 març 1968: Temi, a l’escrit “Evocació-sardanes-amistat”, comenta:
—Bé, qualsevol dia ja vindrem a Castellar. A veure; i quan feu sardanes?
—Ui! Si heu d’esperar això en teniu per temps.
—Quant, per exemple?
—Mireu, si veniu un dia per la Festa Major és possible que en pugueu ballar dues.
—Home!, per dues...!
Així acabaven, fins fa poc, les converses amb sardanistes d’altres pobles. Perquè si volies ballar-ne no tenies cap més remei que seguir tots els aplecs de per aquí el voltant, o anar-te’n a ballar-les a Sabadell, cosa que a l’hivern resulta enredat per l’horari i les combinacions de cotxes de línia.
Recordo una vegada en què una colla que estàvem ja tips de dejunar de sardanes vam decidir anar-hi allà on en fessin, de no ser massa lluny. A la temporada dels aplecs vam gaudir com mai: Togores, Sant Feliuet, la Salut, Mollet, Sta. Perpètua...”.
Seguirem revisant l’any 1968 i 1969 fins a arribar a una nova revifalla els anys setanta.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara