Les profundes crisis arreu del món provoquen que els pessimistes ho vegin tot negre, es deprimeixin i ja res els importi. Mal fet. Obliden que aquests fets o pitjors s’han repetit al llarg de les civilitzacions i que encara ho podem explicar. Segur que tot això passarà, com ha passat el procés. És significatiu. Resta l’esperança enfront dels qui no paren de pintar-nos una situació apocalíptica per així, davant la nostra baixa moral, intentar infondre’ns males idees, es tracti de temes socials, econòmics o d’enderrocar un govern. Aprofiten les crisis per fer-se veure i sentir, per mirar de capgirar la truita al seu favor, i per això necessiten fer molt soroll, escalfar les baixes passions amb exageracions, mentides, denúncies per odi, molt soroll, atabalar-nos i generar mar de fons arreu per soscavar drets i institucions democràtiques. Es tracta d’agitadors públics i privats, normalment conservadors que viuen bé, somiadors d’un futur quimèric, unificador i autoritari amb velles arrels, per no perdre el seu estatus, però també joves, majoritàriament mascles segons l’estadística, de poca cultura, encegats o desesperats. Tots ells omplen els grups d’intolerants, exclusivistes i nacionalistes de dreta i ultradreta espanyola, catalana i europea que creixen. Per afrontar aquests atacs de soroll mediàtic cal vacunar-se bé amb grans dosis d’informació contrastada, sensatesa i seny. Tot això passarà, malgrat que sigui després d’una involució innecessària que cal evitar si podem, i quan les aigües es calmin, amb la perspectiva de la realitat que ens ha tocat viure i del que hàgim perdut, podrem reconstruir la forma de vida que hem arribat a tenir, perquè, tingueu per cert, que si hi hagués involució tothom hi perdria, tothom, uns més que altres que no ho volen entendre. Cal tenir el cap clar i els ulls ben oberts.
