La compra de la masia dita Cal Gorina per part de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, el desembre del 2023, representa una decisió estratègica de gran importància per a la preservació del patrimoni històric del municipi i per a la seva posada al servei de la ciutadania. Situada en ple nucli antic, entre el carrer del Centre, el passeig de Tolrà i la plaça Major, Cal Gorina (a què a partir d’aquest moment anomenarem amb el seu nom històric, Can Boadella) no és només un edifici de gran valor arquitectònic, sinó també un espai amb un alt potencial arqueològic que cal abordar amb el màxim rigor abans de qualsevol intervenció.
L’edifici està inclòs en el Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir, que en salvaguarda la volumetria, l’aspecte exterior i els valors essencials, i la finca es troba explícitament dins d’una àrea d’expectativa arqueològica. Aquest fet, per si sol, ja justifica la necessitat de dur a terme excavacions arqueològiques preventives abans de la reforma integral prevista per garantir la seguretat i definir els futurs usos públics de l’immoble.
La importància d’aquesta actuació es fa encara més evident si es té en compte el precedent immediat de la plaça Major de Castellar del Vallès. Entre els anys 2003 i 2010, les excavacions realitzades arran de les obres d’un aparcament van descobrir un jaciment de més de 4.000 m², amb restes que documenten més de 7.000 anys d’ocupació continuada, des del neolític fins a l’antiguitat tardana i l’època visigòtica. Més de cinquanta estructures arqueològiques –habitatges, estructures productives i funeràries– van posar de manifest la rellevància excepcional del subsol del nucli històric, ja apuntada anteriorment per les troballes als horts de Can Torras.
Aquest conjunt de descobertes és avui el nucli del Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar (CINAC), el primer projecte museogràfic dedicat a l’arqueologia i la història del municipi.
D’aquestes restes en destaquen les evidències que durant l’imperi romà en aquesta zona hi havia una important vila romana, una gran casa de pagès de l’època. Al llarg de les excavacions la seva existència va ser comprovada però no en van sortir restes, fora d’algunes de les seves teules, que posteriorment es van reutilitzar per fer tombes. Les conclusions són clares, la vila es troba sota de les dues masies que des del segle XIII se sap que són allà, Can Torras i Can Boadella.
Can Boadella esdevé una peça clau. No només pels seus orígens medievals, ja documentats, la continuïtat d’ocupació de la finca, la presència històrica de sistemes hidràulics vinculats al torrent de Canyelles, sinó perquè la seva situació fa molt probable que el subsol de la masia i del seu jardí conservi restes arqueològiques relacionades amb l’ocupació romana detectades a les excavacions de la plaça Major. A més, les diferents fases constructives de l’edifici –des del mas medieval fins a les reformes del segle XIX i les transformacions del segle XX– ofereixen una oportunitat excepcional per estudiar l’evolució històrica del nucli antic.
Lluny de ser un obstacle, les excavacions prèvies han de ser enteses com una inversió en coneixement, identitat i qualitat del projecte futur. Els resultats obtinguts poden enriquir el procés de definició del projecte futur d’aquest espai municipal, aportant informació clau per definir usos culturals, educatius o cívics arrelats a la història real del lloc. A més, permetrien establir vincles directes amb el discurs del CINAC i reforçarien una xarxa patrimonial coherent dins del nucli antic.
Ara que Can Boadella és municipal, el moment és idoni per actuar amb responsabilitat i visió de futur. Castellar del Vallès ja ha demostrat un compromís ferm amb la recerca i la divulgació del seu passat. Fer excavacions arqueològiques a Can Boadella és el pas lògic i necessari per continuar construint aquest relat col·lectiu, integrant el passat en el futur d’un edifici que està cridat a esdevenir un nou espai de referència per al municipi.
