Hi ha temes que, com a regidor, no puc deixar de tenir al cap. I n’hi ha un que, amb el pas del temps, em preocupa cada vegada més: l’habitatge.
No és l’únic problema que té Castellar. N’hi ha molts altres. Però sí que és, al meu entendre, un dels principals. I també un dels que més marcaran el futur del poble.
Perquè, per a mi, fer poble no és només conviure. És poder-s’hi quedar.
I avui, a Castellar, això cada vegada és més difícil.
És una realitat que cada vegada més gent jove i famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge al municipi. I no estem parlant només de situacions extremes. Parlem de gent normal, amb feina, amb ingressos, que simplement no troba opcions assequibles per viure aquí.
I això no és menor.
Perquè quan la gent no es pot quedar, el poble canvia. I ho fa sense fer soroll. Però ho fa.
També és cert que a Castellar es construeix habitatge nou. Però sovint és un habitatge amb preus que queden fora de l’abast de molta gent del municipi.
I aquí és on, al meu entendre, hi ha el nucli del problema: la manca d’oferta de lloguer assequible.
Perquè si no hi ha alternatives reals de lloguer, moltes persones queden fora del mercat, encara que hi hagi promocions noves.
I em pregunto, si fóssim capaços d’ampliar aquesta oferta de lloguer assequible, no ajudaríem també a equilibrar el conjunt del mercat?
És cert que hi ha projectes importants sobre la taula. El desenvolupament de l’antiga Playtex n’és un bon exemple.
I ho dic clar: és un bon projecte. És necessari. I va en la bona direcció.
Però no n’hi ha prou.
Ni de bon tros.
Perquè aquests projectes triguen anys. I perquè la gent que avui té un problema no pot esperar tant.
I aquí és on, personalment, crec que ens falta alguna cosa.
Ens falta parlar més del present i menys del futur. Ens falta més ambició. Ens falta passar de les grans paraules a les decisions concretes.
Què passa amb les persones que avui no poden accedir a un pis? Quines alternatives tenen? Què estem fent, ara mateix, per donar-hi resposta?
Perquè governar també va d’això.
Crec que cal posar sobre la taula eines per detectar i mobilitzar habitatges buits, si n’hi ha, i ampliar l’oferta de lloguer assequible més enllà dels grans desenvolupaments. Cal prendre decisions que tinguin efecte a curt termini, no només promeses a llarg.
Perquè si no, correm el risc de parlar molt de futur mentre la realitat ens passa per davant.
I, al final, tot això va d’una cosa molt simple.
De si la gent pot quedar-se o no.
Perquè, per a mi, fer poble és això.
Que la gent pugui quedar-s’hi.
