Afrontem un 11 de setembre especialment atípic pel context de la pandèmia mundial. I pel context polític nacional, per l’econòmic i el social.
Un 11 de setembre amb presos polítics a les presons, amb part del govern a l’exili, amb desenes de represaliats i amb el front repressiu actiu i amb l’esperit ple de revenja.
Afrontem una crisi que té molts fronts i en la qual, com a totes les crisis, ens juguem si creixem o desapareixem. No és la primera crisi ni serà l’última i, com a totes, el resultat és incert.
No tenim certeses ni esperem miracles o solucions externes, el moment no és dolç.
Depenem, com sempre, de la nostra voluntat, de la nostra capacitat d’organització i entesa i de la capacitat de voler ser.
Cada 11 de setembre recordem la voluntat d’un grapat de ciutadans i ciutadanes disposats a perdre-ho tot, fins i tot la vida, abans que perdre la seva llibertat.
El context no es pot comparar, però el republicanisme té al davant el gran repte de créixer i consolidar-se, de demostrar als nostres veïns i veïnes que encara no són independentistes que la República és la millor manera per a fer front als reptes que genera el món globalitzat, que el benestar, que les polítiques socials, educatives i de feina es poden abordar millor des d’una república que des de l’estat hereu del règim del 78.
Amb l’exili del Rei per eludir l’acció de la justícia internacional s’ha destapat definitivament que el règim del 78, de Pujol a Juan Carlos I, era una immensa tapadora per cobrir un sistema basat en la corrupció. L’oasi català era un miratge, la democràcia de l’estat espanyol està plenament controlada per l’estat i les seves estructures de poder.
L’1 i el 3 d’octubre del 2017 ens van mostrar les grans fortaleses com a país. I les febleses.
I ara podem lamentar-nos i barallar-nos o aprendre’n i millorar-ho, consensuar estratègies i explicar-les a tothom. Convèncer molta més gent que ens cal un referèndum. I guanyar-lo. Guanyar cada cop que hi hagi urnes.
Perquè el projecte republicà és un projecte de futur, però també de present. I no ens cansarem d’explicar-lo, de defensar-lo i de reivindicar-lo.
Perquè allò que volem és guanyar.
