Per un moment, ens va semblar que la funesta experiència col·lectiva a la qual ens hem enfrontat aquests darrers mesos ens faria replantejar, com a societat, la manera de relacionar-nos entre nosaltres mateixos i també amb el món que ens envolta. A mesura que passen els dies, es va constatant que hi ha alguns individus que es veu que no han tingut temps de reflexionar sobre el seu paper i la seva aportació a la comunitat. Tal com apuntàvem a l’article de la setmana passada, en referència a la manca d’educació i de civisme de la gent que va deixant desordre i brutícia al seu pas pels entorns del riu Ripoll, el problema, lluny de desaparèixer, s’agreuja per moments. També advertíem del risc que el dia menys pensat hi hagi una desgràcia.
Doncs bé, en el lapse de temps de dos dies s’han produït dos rescats al gorg de Can Barba, fruit de la imprudència i irresponsabilitat de qui no valora els riscos que comporten les seves pròpies accions. La bona notícia és que els afectats van ser rescatats sans i estalvis, però un cop de mala sort podria haver fet que el desenllaç hagués estat un altre.
La pregunta és: aquestes persones pagaran els costos d’aquests rescats, efectuats per una acció irresponsable? Certament, hauria de ser així perquè servís d’avís a navegants. Canviant d’escenari, però en la mateixa línia, aquesta mateixa setmana l’escola El Casal ha denunciat un atac lamentable contra les seves instal·lacions que ha repercutit directament en el normal funcionament del seu casal d’estiu.
I, malauradament, no és la primera vegada que aquest centre denuncia actuacions vandàliques.I per acabar de reblar el clau, arriben les vacances d’estiu i, aprofitant que molts veïns marxen a les segones residències, els ocupes tornen a fer acte de presència al nostre municipi. I amb les ocupacions, altres activitats delictives, com el contraban de drogues, que també ha estat notícia aquesta setmana amb el comís d’una plantació de cànnabis a Sant Feliu, amb una persona detinguda. És realment trist alhora que enutjós que darrerament bona part de les notícies de Castellar siguin d’aquest caire.
Més que res perquè aquestes notícies no representen la idiosincràsia de la gran majoria de castellarencs, però, tanmateix, és preocupant aquesta tendència a la cronificació i a l’habituació a aquesta mena de successos. Tolerància zero amb la delinqüència i el vandalisme.
