Tenim un embús

El 15 de setembre passat, primer matí lectiu després de la Festa Major, la cua a l’entrada nord de Castellar arribava fins al primer pont de Sant Feliu. En direcció a Sant Llorenç, ni en veia el final. És fàcil pensar que és normal: tornada a l’escola, hora punta, molts cotxes alhora. Però l’embús de la porta nord de Castellar no és un problema nou ni puntual. El 2009 ja es plantejaven possibles solucions i, el 2017, Decidim Castellar publicava una proposta amb un títol que avui continua plenament vigent: “Tenim un embús!”.
Per això em sorprèn que, davant les queixes veïnals d’aquests dies, es repeteixi una resposta tan simple com: lleveu-vos més d’hora. Creieu-me: fa anys que ens llevem més d’hora.
El problema és que els qui vivim a Sant Feliu, als Airesols, al Balcó o en altres nuclis disseminats no tenim alternatives reals, segures, freqüents i fiables per arribar a Castellar.
Per posar un exemple: un jove de Sant Feliu que entra a l’INS Castellar a les vuit depèn del primer C4 del dia, que passa aproximadament a les 7.33 h. No pot agafar-ne cap d’anterior perquè, senzillament, no existeix. Si el bus va tard, s’avaria o queda atrapat en el mateix embús, arribarà tard. I si el perd, haurà d’esperar una hora per agafar-ne el següent. Una hora.
I això tampoc és nou. L’any 2007, el mateix Ajuntament ja va demanar doblar la freqüència del C4 i passar d’un autobús cada hora a un cada trenta minuts. El 2017 tornava a reclamar un segon vehicle. Avui, gairebé 20 anys després, el C4 continua passant cada hora.
I si Castellar és tan a prop, per què no hi anem caminant o amb bicicleta?
Perquè aquesta alternativa tampoc està resolta. Tenim trams de camí bici, però no una xarxa contínua i segura que connecti els diferents nuclis amb Castellar sense haver de circular per voreres, compartir trams conflictius amb vehicles o posar en risc la nostra seguretat. En zones com el Balcó, l’Airesol D i Can Font i Ca n’Avellaneda, la connexió és encara més precària o millor dit, nul·la.
No demanem una via privilegiada de la porta de casa a la porta de l’escola o de la feina. Demanem alternatives reals per arribar al nostre poble: un transport públic útil, poder-hi anar caminant o amb bicicleta amb seguretat i actuacions per millorar l’accés viari perquè un trajecte de pocs minuts no es converteixi en tres quarts d’hora.
Després de gairebé vint anys de govern socialista a Castellar, aquestes qüestions estructurals continuen sobre la taula. La mobilitat també és una qüestió de salut comunitària. És l’estrès d’arribar tard, el temps que perdem cada dia i la incertesa de no saber què faràs si l’única alternativa que tens falla.
Fa poc vaig presenciar un accident en aquesta mateixa ruta. Una de les persones implicades no parava de repetir: “El meu cotxe, el meu cotxe”. Pot semblar una preocupació banal, material. Però quan vius en un lloc on depens del vehicle per a tot, aquella frase significa molt més: com aniré demà a treballar? Com portaré els infants a escola? Com aniré a comprar? Com arribaré al metge?
Cal invertir en transport públic, en mobilitat activa i segura, però també actuar sobre un tram de carretera del qual avui depenen centenars de persones. Després d’anys parlant del mateix problema, la pregunta no és si ens llevem prou d’hora. La pregunta és: quantes alternatives reals s’han construït perquè no hàgim de continuar atrapats en aquest embús cada matí?

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara