Les TIC (Tecnologies de la Comunicació i la Informació) s’han convertit en un element clau en el nostre dia a dia i han servit per millorar la nostra qualitat de vida. A través d’un mòbil, tauleta o ordinador podem accedir i compartir coneixements amb altres persones, relacionar-nos amb gent de l’altra banda del món de manera instantània, fer compres online, realitzar tràmits burocràtics o buscar feina sense moure’ns de casa. Tanmateix, és evident que també hi ha conseqüències negatives, sobretot pel que fa a la nostra dependència cada cop més gran cap aquestes TIC que generen addicció. Aquestes repercussions es fan sobretot molt visibles entre els adolescents, i en menor grau, en els infants.
A principis de novembre es publicava un estudi de l’empresa Qustodio anomenat Famílies hiperconnectades: el nou panorama de nadius digitals que arriba a la conclusió que els nois i noies de 12 a 17 anys, estudiants de secundària a Espanya, naveguen 1058 hores a l’any, que suposa quatre hores i mitja més del temps que es passen a les aules. Si bé és veritat que no podem saber quin és el consum que fa cada adolescent a Internet durant aquestes més de mil hores, podem apreciar una anomalia que no havia succeït fins ara.
Arribats fins aquest punt ens hem de preguntar si és positiu que els adolescents passin tantes hores connectats a la xarxa. És evident que no pot ser només favorable, sinó just el contrari. Tot aquest espai de temps que dediquen a Internet provoca que deixin de mantenir relacions socials cara a cara amb els amics i renunciïn a activitats cognitives bàsiques pel desenvolupament del cervell. D’altra banda, els joves acaben tenint addicció cap a les TIC, malgrat els efectes nocius que hi ha al darrera. Per exemple, tenen vides angoixades (sensació de soledat i ansietat) o bé necessitats creades, com ara el fet de tenir la urgència de connectar-se a la xarxa.
Segons Gerard Vilanova, fundador de TIC ACTIVA i col·laborador de Ràdio Castellar, les TIC fan que hi hagi una diferència entre la dimensió real (la vida física i presencial) i la virtual (la vida que es fa a Internet). Això vol dir que en el cas dels adolescents poden arribar a tenir dues personalitat diferents, segons tinguin relacions cara a cara o bé a través de les xarxes socials. A més a més, Vilanova considera que la societat, encara que no ho sembli, no coneix les regles del món digital ni sap aplicar-hi els valors vigents.
En realitat, no fa tant de temps que existeix Internet, i no hi ha tant coneixement en la població com ens pensem. Els pares i mares també tenen part de culpa en l’addicció dels seus fills, ja que ells mateixos, en un 40%, també són addictes a Internet, segons el mateix estudi de Qustodio. Tot i així, hi ha solucions per evitar els efectes nocius de les TIC en els adolescents. Establir un control d’hores d’ús d’Internet, educar en l’ús correcte de les noves tecnologies i promoure la pràctica d’activitats en grup, en són tres. La nostra vida no pot estar al servei de les noves tecnologies.
